AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Gairebé que us ho podria prometre... Que sí, que fins ara he estat molt obedient, de debò. Per la meva formació... Per la meva vocació personal... En fi, que si haguessin de fer una carta de recomanació com les d'abans, les lloances i les garanties serien excelses. Tant que, després de la lectura, em podrien posar tot un seguit de medalles. Esagerata, cara! Provocadora, direi!
Però, sempre hi ha un però, darrerament m'estic tornant desobedient, segons alguns, és clar. I no només això, sinó seductorament desobedient a la legalitat espanyola per a ser obedient a la legalitat catalana.
I, tot escoltant aquest matí a la Camacho, se m'ha acabat de confirmar. Perquè, quan ha dit que si sortíem al carrer seríem "unos sediciosos", crec sincerament que s'ha equivocat i volia dir "unos seductores". I és que això de la seducció em porta de cap. Hi penso molt. Agnès, para el carro que tu...
Literàriament convé seduir per a enganxar els lectors. Teatralment no cal dir-ho, l'expressió corporal hi ajuda. Ara, tot depèn de la química, perquè hi ha una química en l'art de la seducció. Hi ha unes substàncies al cervell que no sé com es diuen i que t'atrauen envers l'altre de manera convolgente, al màxim.
Suposo que quan les dues substàncies coincideixen en l'atracció mútua llavors salta la "chispa", no? Sóc inexperta en aquest terreny de l'amor humà, així és que si dic alguna bajanada, no m'ho tingueu massa en compte. Ah, i, a tot això, no cal ser cap adonis per a seduir una o un altre, ni de la primera volada, ni tenir molta terra a l'Habana.
Doncs mireu, em trobo seductorament atreta envers la desobediència de l'Espanya que dia sí dia també em diu que no a tot. I em trobo seductorament obedient envers la Catalunya que em demana el parer sobre el full de ruta que ha de seguir en els propers temps. I no puc fer-hi res. Així és que ho sóc tot: desobedient i obedient...
Les espurnes han saltat en l'atracció cap al pol positiu i la desobediència cap a qui em maltracta des de fa tant de temps s'ha tornat tant i tant convolgente que "vivo sin vivir en mi", com diria la gran santa castellana, Teresa d'Ávila, "que muero porque no muero". Delicious, no? Transgressorament eclèctica... diran els meus detractors. I don't care!
Ara és l'hora de ser seductorament desobedients a la legalitat espanyola. No importen ideologies, credos, edats o preferències. Perquè tu decideixes a qui has de desobeir en aquest moment crucial de la història del nostre poble.
Ara és l'hora d'obeir la legalitat catalana i seduir d'altres perquè també ho facin. No importen naixements ni procedències. Perquè tu decideixes a qui has d'obeir per a dir si creus que Catalunya ha de ser un estat i, en cas afirmatiu, un estat independent.
Viurem lliures o morirem. Hi ha alguna cosa més misteriosa i convolgente que aquesta?
Però, sempre hi ha un però, darrerament m'estic tornant desobedient, segons alguns, és clar. I no només això, sinó seductorament desobedient a la legalitat espanyola per a ser obedient a la legalitat catalana.
I, tot escoltant aquest matí a la Camacho, se m'ha acabat de confirmar. Perquè, quan ha dit que si sortíem al carrer seríem "unos sediciosos", crec sincerament que s'ha equivocat i volia dir "unos seductores". I és que això de la seducció em porta de cap. Hi penso molt. Agnès, para el carro que tu...
Literàriament convé seduir per a enganxar els lectors. Teatralment no cal dir-ho, l'expressió corporal hi ajuda. Ara, tot depèn de la química, perquè hi ha una química en l'art de la seducció. Hi ha unes substàncies al cervell que no sé com es diuen i que t'atrauen envers l'altre de manera convolgente, al màxim.
Suposo que quan les dues substàncies coincideixen en l'atracció mútua llavors salta la "chispa", no? Sóc inexperta en aquest terreny de l'amor humà, així és que si dic alguna bajanada, no m'ho tingueu massa en compte. Ah, i, a tot això, no cal ser cap adonis per a seduir una o un altre, ni de la primera volada, ni tenir molta terra a l'Habana.Doncs mireu, em trobo seductorament atreta envers la desobediència de l'Espanya que dia sí dia també em diu que no a tot. I em trobo seductorament obedient envers la Catalunya que em demana el parer sobre el full de ruta que ha de seguir en els propers temps. I no puc fer-hi res. Així és que ho sóc tot: desobedient i obedient...
Les espurnes han saltat en l'atracció cap al pol positiu i la desobediència cap a qui em maltracta des de fa tant de temps s'ha tornat tant i tant convolgente que "vivo sin vivir en mi", com diria la gran santa castellana, Teresa d'Ávila, "que muero porque no muero". Delicious, no? Transgressorament eclèctica... diran els meus detractors. I don't care!
Ara és l'hora de ser seductorament desobedients a la legalitat espanyola. No importen ideologies, credos, edats o preferències. Perquè tu decideixes a qui has de desobeir en aquest moment crucial de la història del nostre poble.
Ara és l'hora d'obeir la legalitat catalana i seduir d'altres perquè també ho facin. No importen naixements ni procedències. Perquè tu decideixes a qui has d'obeir per a dir si creus que Catalunya ha de ser un estat i, en cas afirmatiu, un estat independent.
Viurem lliures o morirem. Hi ha alguna cosa més misteriosa i convolgente que aquesta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada