AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Potser quan llegiu el post farà ja 24 hores que haurem començat la campanya per a la consulta del 9 de novembre. Sí, per la suspesa. Per la que tanta ràbia fa als tertulians de "Más claro agua", el Millo inclòs, que ens han tractat de pallassos aquest matí. I "a mucha honra". Almenys fan riure el personal, cosa que alguns altres, de tant patètics, no es que facin plorar, és que fan venir ganes d'arrencar a córrer i de no parar fins a allunyar-se'n el més possible.
El lideratge
Doncs, per aquesta. Per la que lideren dues dones. Les mateixes que vau poder veure ahir remullades "'d'arriba abajo" a la Plaça Sant Jaume. La Carme i la Muriel. Ni més ni menys. Una de mitjana edat i l'altra una miqueta més gran encara. És fantàstic. I avui torno a fer un elogi de les dones perquè gràcies a elles el nostre país ha escrit algunes de les seves millors pàgines. No dic glorioses, deixem aquest qualificatiu per altres instàncies. Si no directament els de 13tv m'engarjolen.
L'eslogan
Una campanya amb un eslògan clar, molto evidente: Fem un país nou. I fer país implica creativitat, moviment, construcció... I fer-lo nou evoca canviar, sortir, desvetllar-se... Ecco, una piccola pluja d'idees. I el més enriquidor i participatiu és que tu i jo podem dir la nostra omplint les targetes encapçalades amb la paraula Vull:
No, no, no tinc cap comissió. Aquesta propaganda no és que sigui low cost. És semplicemente de zero cost. Perquè em dóna la gana. Perquè continuo seductorament desobedient. Perquè ara sí que ja never more em plegaré a aquells que fan de l'amenaça i la desqualificació, l'arrogància i la prepotència les seves armes. També jo tinc els meus propis estris per a la lluita. I lluitadora ho estic i molt. No penso tirar la tovallola. I vosaltres?
%2B(1).jpg)
Un incís: mentre escric el post estic precisament escoltant una cançó espiritual negra que repeteix això: never more. Superanimada. Espero poder-vos-la pujar perquè l'escolteu. I a la vegada, acabo de llegir al face una frase del Papa bo que podem aplicar perfectament al que volem per al nostre poble. Ell diu: Non siamo al mondo per custodire un museo, ma per coltivare un giardino. Pues eso: No som aquí per a custodiar una Catalunya de museu, intocable, sinó per a cultivar una Catalunya que pot esdevenir un jardí nou. Ja l'he tornada a fer. Espero que no em costi la llibertat de moviments. És broma!
Les armes
I us convido a la lluita. A la lluita curativa. E come si mangia questo, no és una contradicció in terminis? Segons es miri. I el que ve és a quatre mans: hem d'estar molt informats, prendre consciència de les nostres possibilitats, de les reals, no més i no menys. I sobretot hem de créixer en seguretat interna personal i corporativa, de país... Ah, i tot això amanit amb alguna dosi d'improvisació perquè no ho podem tenir tot tan estudiadament determinat. Seria troppo triste, non è vero?
Ara és l'hora
Ara és l'hora de fer un país nou, un giardino, habitable i sostenible. Perquè tu decideixes per quina Catalunya vols lluitar. I amb quines armes. És l'hora de no tirar la tovallola, malgrat les travetes i els terminis. Acabem de començar el noble combat. L'hora de dir never more a l'arrogància i a la prepotència política d'una Espanya esmicolada.
Viurem lliures o morirem: misteriós, seductorament desobedient i el millor tret de sortida per a un país nou!
L'eslogan
Una campanya amb un eslògan clar, molto evidente: Fem un país nou. I fer país implica creativitat, moviment, construcció... I fer-lo nou evoca canviar, sortir, desvetllar-se... Ecco, una piccola pluja d'idees. I el més enriquidor i participatiu és que tu i jo podem dir la nostra omplint les targetes encapçalades amb la paraula Vull:
No, no, no tinc cap comissió. Aquesta propaganda no és que sigui low cost. És semplicemente de zero cost. Perquè em dóna la gana. Perquè continuo seductorament desobedient. Perquè ara sí que ja never more em plegaré a aquells que fan de l'amenaça i la desqualificació, l'arrogància i la prepotència les seves armes. També jo tinc els meus propis estris per a la lluita. I lluitadora ho estic i molt. No penso tirar la tovallola. I vosaltres?
Un incís: mentre escric el post estic precisament escoltant una cançó espiritual negra que repeteix això: never more. Superanimada. Espero poder-vos-la pujar perquè l'escolteu. I a la vegada, acabo de llegir al face una frase del Papa bo que podem aplicar perfectament al que volem per al nostre poble. Ell diu: Non siamo al mondo per custodire un museo, ma per coltivare un giardino. Pues eso: No som aquí per a custodiar una Catalunya de museu, intocable, sinó per a cultivar una Catalunya que pot esdevenir un jardí nou. Ja l'he tornada a fer. Espero que no em costi la llibertat de moviments. És broma!
Les armes
I us convido a la lluita. A la lluita curativa. E come si mangia questo, no és una contradicció in terminis? Segons es miri. I el que ve és a quatre mans: hem d'estar molt informats, prendre consciència de les nostres possibilitats, de les reals, no més i no menys. I sobretot hem de créixer en seguretat interna personal i corporativa, de país... Ah, i tot això amanit amb alguna dosi d'improvisació perquè no ho podem tenir tot tan estudiadament determinat. Seria troppo triste, non è vero?
Ara és l'hora
Ara és l'hora de fer un país nou, un giardino, habitable i sostenible. Perquè tu decideixes per quina Catalunya vols lluitar. I amb quines armes. És l'hora de no tirar la tovallola, malgrat les travetes i els terminis. Acabem de començar el noble combat. L'hora de dir never more a l'arrogància i a la prepotència política d'una Espanya esmicolada.
Viurem lliures o morirem: misteriós, seductorament desobedient i el millor tret de sortida per a un país nou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada