dilluns, 1 de setembre del 2014

NO DEIXEM QUE ENS PRENGUIN CATALUNYA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓEls mitjans "afectos al régimen" diuen que ens ho prendran tot, exagero... Potser. Ens roben els símbols, l'honestedat dels qui ens lideren... Violen les lleis que encara ni hem aprovat. Ens amenacen, ens ridiculitzen, ens utilitzen... Ah, i ens agredeixen amb violència per a fer ostentació d'una impotència estèril carregada de sense sentit i d'odi. 

Altres mitjans, no tan afectos, insisteixen matxaconament en el compliment de la legalitat. De quina? De la que ens esclavitza? De la que ens tapona la boca i ens momifica de dalt a baix? Això no és per a mi, ni per a la Catalunya que somnio. I, mireu que, per formació i deformació, sóc una mica legalista, però en aquest cas... no, ho sento, de cap de les maneres.

I ja sé que tot això estava més que cantat, dat i beneït, però quan arriba... sempre ens agafa una mica desprevinguts, oi? Almenys aquesta és la meva experiència. I el recurs fàcil és respondre-hi amb la mateixa moneda. I la ment ja sap que no ha de ser així. I que ens hem d'aixecar, si ens tiren per terra i ens trepitgen, i mantenir-nos dempeus amb l'elegància i l'austeritat de la Catalunya neta i carregada de raó. 

Us he de confessar que avui l'Agnès està com el dia o, millor, el cor de l'Agnès està com la nit passada, inquiet i xafogós, xardorós... Aquesta paraula la vaig reaprendre ahir al vespre i us la comparteixo perquè sí, per pura gratuïtat, pel plaer de fer-vos un regal magnífic en la nostra llengua estimada, tal com me'l van fer a mi, sense saber-ho, segurament, qui me'l feia.

Un xic misteriós, tot això... Com la vida que se'ns dóna, com aquest temps diferent que a voltes no sabem com gestionar, però que és el nostre, no un altre. Apassionant, ple de canvis: d'època, de paradigmes, de desconeguts que es van fent diàfans... Apa noia! Tornes a estar existencial. Sí. Ja sabeu que de tant en tant m'agafa aquesta dèria. 

I que quan això passa pujo de puntetes les escales fins a les golfes, vaig directe al bagul dels tresors, remeno i remeno fins a trobar una expressió de la meva amiga Etty que acompanyi el que sento i sóc. I, a més, m'atreveixo a fer l'aplicació al nostre país:

La vida -de la nostra Catalunya- és tan curiosa, sorprenent i infinitament rica en matisos! A cada revolt del seu camí s'obre una vista completament diferent. La majoria de les persones té al cap idees convencionals sobre aquesta vida. Hem de tenir el coratge d'abandonar-les, d'atrevir-nos a donar el gran salt al món i llavors sí que la vida -del nostre país- es torna infinitament rica i abundant, fins i tot en els seus dolors més profunds.

Ara és l'hora! Com deia el savi, hi ha ha un temps per a cada cosa: un temps d'infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un temps de collir, un temps de guerra i un temps de pau. Un temps de dir sí i un altre sí. Ara és l'hora de no deixar que ens prenguin Catalunya!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada