ÀLBUM RECOPILATORI

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Han estat uns dies molt intensos, aquests darrers. En molts sentits... No, no és que us deixi intrigats i ja està, perquè les vivències experimentades d’aprop i de lluny us les aniré compartint a poquet a poquet: amb un suau xiuxiueig, a vegades, i amb una vehemència cridanera, d’altres. Un dia de cada manera. Sóc una dona. Primera compartició: em vaig reconciliant amb mi mateixa i, això, és fonamental per a tirar endavant.

La meteorologia, per aquí, continua en la mateixa línia: pluja i sol, núvols i boires, xafogor i fresca. Una vegetació que es vessa per tot arreu n’és el resultat. Cachis en la mar, els andorrans encara hauran de donar gràcies al Mariano pels seus galls. Ja diuen que no hay mal que por bien no venga. I mira que costa de veure bien en  semejante personaje, but...

A l’horitzó de la pàtria sí que començo a albirar una crisi... En part, ensumada... I de les fortes. Ja són diversos els consellers de la Generalitat que van dient que la consulta no es podrà fer si no es considera legal a l’espanyola. Els interrogants que s’obren són molts... Què passarà si no es fa? I si la fem? Quan arribarà aquesta suposada legalitat permissiva? Es convocaran eleccions anticipades? I la més greu: hauré de canviar el títol del meu bloc? És broma. Això és el de menys.

Mentrestant, la guerra mediàtica i xarxística anirà pujant de to. Ens hem d’agafar fort les mans i les veus i els cors per a resistir. També sota capa de bé es mostrarà el enemigo de natura humana, com diria un dels meus sants preferits. Per això, cal demanar i tenir molta lucidesa. I confiar... Perquè quan som febles és quan som realment forts.  

Au, vinga, Pilar, dic Agnès, deixa-ho anar! És que si no, rebento. Una darrera compartició andorrana: el millor d’aquests dies... els diàlegs a quatre mans en la clandestinitat, amb un cafetó virtual inclòs i dues vides que bateguen, s’emocionen, riuen i ploren, i troben punts de contacte en la distància i en les distàncies. Assolutamente bello!

Demà cap a la Segarra, canvio radicalment d’ambient: de l’exuberància a l’austeritat nua, grogosa, eixuta, però senyorial. Torno a Cervera per una setmaneta. I des d’allà us seguiré donant la tabarra, si les tecnologies m’ho permeten i els bons amics m’ajuden.

Per cert, les meves pesquises com a espia no han donat massa resultats. I el toblerone ja me l’he cruspit... Des del Principat d’Andorra, Agnès Armengol, per a 329 raons per a poder fer la consulta.

Última hora: aquesta tarda, mentre em banyava a la piscina, he vist entrar a la recepció un home vestit de negre amb una pistola que penjava de la banda dreta de la cartutxera que duia al voltant de la cintura. M’estaran buscant? Si us pregunten, no m’heu vist.