dijous, 5 de juny de 2014

VOLEM VOTAR AMB FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓA la web d'Òmnium cultural podem llegir: El proper 8 de juny més de 5.000 persones alçaran castells humans de forma simultània en vuit capitals europees i en moltes altres poblacions per dir al món que els catalans volem decidir lliurement el nostre futur com a poble. A les 12 del migdia (hora catalana), més de 70 colles castelleres desplegaran pancartes amb un lema democràtic, directe i clar: #CatalansWantToVote.

Els castellers tenen un lema: Força, Equilibri, Valor i Seny. I a aquests quatre mots penso dedicar les publicacions d'aquests dies. Encara que us soni a antic, farem una mena de triduum fins arribar a la festa del diumenge, que també és Pentecosta. Recordeu que sóc una dona del XIX que va estudiar a les escolàpies de Sabadell i, en fi... Sigueu benvolents.

La paraula força a voltes no ens sona massa bé, però si pensem en els nostres avantpassats, ens adonarem que estaven molt acostumats a fer feines ben dures, al camp, a les fàbriques... I nosaltres avui, som hereus d'aquest força que ja no és només bruta, sinó que suma voluntats, estratègies, projectes, tradicions per aconseguir un objectiu ben clar: poder votar el 9 de novembre i decidir així què volem ser i com ho volem ser.

A mi i a molts ja no ens fa por el que pensin i el que diguin perquè, a més de la força de sumar, també hem anat forjant aquests darrers temps una força interior que és difícil d'explicar en paraules, però que parteix de convenciments profunds. Altres cops n'he parlat i no em cansaré de fer-ho: m'estic referint a la força de la llibertat interior, de la serenitat, d'un espai que res ni ningú no pot violar. És gairebé sagrat? Doncs una mica, sí. 

Hem de ser forts! No amb una força que destrueixi, que agredeixi, feta d'odi i de ràbia. Aquest tipus de força ni convenç ni dura i deixar buidor per dins. M'estic referint a la fortalesa que des de dins del castell s'expressa cap enfora amb un esclat d'equilibri, valor i seny, dels quals n'aniré parlant. 

I, ara que ho penso, les escolàpies em van ensenyar que la fortalesa era un dels dons de l'Esperit que allibera el cor humà del temor, del desànim i de la incertesa. Ecco, doncs, a veure si el de dalt ens tira un cable, i la consulta va endavant. No sé si és molt ortodoxa aquesta petició, però.... Chi lo sà!