AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Avui el cansament i problemes de salut del meu pare m'han fet triar un dels millors moments d'aquesta aventura de donar 329 raons per a poder fer la consulta. Així que us deixo amb aquest post referit al català. El dedico, un cop més, al Jaume Sastre que continua morint a si mateix per la llengua. Tan de bo el cor, les orelles i les mans del president Bauzá s'obrin per acollir la seva petició de diàleg.
Sempre m'ha agradat molt escriure. De petita, passada la febre de voler ser com una cantant italiana famosa de l'època, vaig dir que seria escriptora. Després, a mida que vaig anar creixent, es va anar dibuixant, d'una manera més clara, en l'horitzó de la vida la vocació de periodista.
Sempre m'ha agradat molt escriure. De petita, passada la febre de voler ser com una cantant italiana famosa de l'època, vaig dir que seria escriptora. Després, a mida que vaig anar creixent, es va anar dibuixant, d'una manera més clara, en l'horitzó de la vida la vocació de periodista.
M'estimo la meva llengua materna, a mos llavis més dolça que la mel, com diria Verdaguer. No renego de fer servir el castellà quan és necessari. Però no vull que a cop de sentències m'arribi a sentir estrangera en terra pròpia.
Des de la senzillesa i la serenitat, ja sabeu que m'encanta, avui se'm torna a remoure la vocació infantil de cantant. I tararejo ben alt, ben fort: endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada