En moltes ocasions els meus nebots són font d'inspiració perquè tenen unes sortides innocents i molt eloqüents. Aquest cop la mussa és la petita de 3 anys. Fa dies, mentre els grans acabàvem de dinar i ella ja campava pel menjador, com que no li fèiem cas, va cridar amb totes les forces des de sota una taula: "Què faig aquí?" Molt bona pregunta. Existencial, d'altra banda.
Doncs bé, ningú ens priva, estimats, de fer un petit referèndum en el nostre cercle familiar o, fins i tot, de fer-lo extensiu als nostres veïns i coneguts, com proposen els autors del llibre "I si parlem amb el veí del segon?". Amb doble pregunta, és clar, amb trampa o sense trampa, ho deixo al vostre criteri: Fem alguna cosa de profit en aquest moment històric que ens toca viure? I, en cas afirmatiu, volem que la nostra aportació sigui decisiva per al futur del nostre país?
Per a un doble SÍ ens hi hem d'implicar de totes totes. Potser ens acusaran de colpistes, o d'ingenus, o d'innocents, com la meva neboda, o fins i tot ens portaran als tribunals. Però ningú no ens podrà prendre la capacitat de decidir ni que sigui sense paraules, sense paperetes i sense urnes. Sortir de sota la taula: una boníssima raó per a fer la consulta. Vés per on!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada