diumenge, 23 de març del 2014

POBRE MARIA

Avui em sembla que m'afanyaré a completar les raons que se m'han quedat endarrerides. Però és diumenge. Festa? Relativament. Fins ara he estat treballant preparant reunions per la setmana vinent i encara me'n queda. Tot i així el cuc d'escriure m'empeny a fer-ho. Tranquils, seré breu, no us robaré massa temps.

Com que ahir proposava sis marxes, potser ara mateix estem cansats de caminar. I una miqueta també de lluitar? Pel que creiem just, digne, necessari, imprescindible per a la nostra estimada pàtria? 


No sé per què, aquest matí em venia al cap aquella frase que repetia l'actor Lluís Homar a la Colometa de la Plaça del diamant, he visualitzat en la meva ment la pel.lícula: "Pobre Maria". I, qui era la Maria? Ves a saber: una figura imaginària? Ganes d'engelosir la Colometa? Pressentiment sobre el futur que li esperava, un cop ell hagués mort? Quelcom obert, misteriós com ho són, en general, les obres de la Mercè Rodoreda. Per cert, sabíeu que pintava?

He dit que seria breu. I m'apunto a això del misteri. Al vespre, la segona meitat d'aquesta raó. Què voldré dir amb això de la "Pobre Maria"?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada