dissabte, 11 d’octubre del 2014

NOMÉS VOLEM VOTAR

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓPotser sí que seria una bona idea aquesta de confiar en el karma, en comptes de demanar augments per a equipar el sou de les dones al dels homes... Amb aquestes paraules es va expressar el director general de microsoft davant d'un públic eminentment femení. I després, és clar, amb les crítiques rebudes per l'afirmació, va rectificar.

Com que la consulta és femenina, podríem dir "eureka" si confiéssim en el karma per a veure si arriba a ser digne de poder ser celebrada segons la mentalitat de l'estat espanyol, que és eminentment masculí? Tot i que desconec en quin cicle de la reencarnació arribaria a ser quelcom plausible. 

O més aviat hauríem d'optar per la via dels suborns i de les targetes opaques? La mordida seria més efectiva? Podríem assessorar-nos amb la colla d'experts que tenen, ara sí, en aquestes qüestions, amb el supermascle Rato com a capo, després d'haver-se fulminat 3000 euros en begudes en una sola nit. 

È una vergonya, ho emfatitzo a la italiana, tot plegat... He sentit tantes vegades aquesta expressió entre els romans quan el tram que t'havia de portar del Trastevere a Largo Argentina tenia un retard infinit o s'aturava també infinitament sense que sabéssim el per què. 

I és que els catalans només volem votar. Així comença i acaba un altre discurs: l'article en anglès signat per Josep Guardiola, Josep Carreras, Jordi Savall, Joan Massagué, Pol Antràs i Xavier Sala i Martín. El podeu trobar en el bloc Neva dins del vidre, també traduït al català. 

A Espanya li toca deixar-nos anar, la qual cosa costa més que mantenir-se, no ja a la defensiva, sinó en la negativa i en el tancament més irracionalment sostenible. I és que el pitjor és veure-te-les amb un adversari curt i tímid, com és el cas que ens ocupa. Potser que també confiem al karma la transformació del Mariano... 

Ara és l'hora de cridar en tots els idiomes possibles que the catalans just want to vote. És l'hora de proclamar que no s'ha de tenir por a la democràcia. L'hora de reivindicar sense por que només democràticament podrem decidir quin tipus de relacions volem establir amb Espanya. Perquè tu decideixes els temps i els moments.

Les meves nebodes dormen com dos angelets molt a la vora d'on teclejo. Només desitjo que en tots els àmbits de la seva vida puguin viure la seva plenitud humana en femení, sense haver d'equipar-se amb res i amb ningú, en una Catalunya lliure i sobirana. Ah! I amb karma o sense, és clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada