diumenge, 12 d’octubre de 2014

1492-2014: NI SÍFILIS NI MIRALLS

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. 12 d'octubre. Memòria d'un genocidi. Res a celebrar. Ha caigut a les meves mans, com per art de màgia -i molts cops em passa això- un comentari sobre la festa d'avui. Les paraules que encapçalen el post recullen el títol. 

Es tracta d'una crítica ben fonamentada a l'anomenat descobriment d'Amèrica i a la història d'expol.lis, matances i opressions d'aquells pobles per part de l'Espanya despietada. Una Espanya preocupada pel benestar dels seus en contraposició amb la submissió imposada d'aquells "indis" despullats dels quals es dubtava, fins i tot, que tinguessin ànima. Quan, de fet, el qui semblaven que no en tenien o que la tenien ben amagada, eren aquells conqueridors violents, d'una inhumanitat esfereïdora.

A la seva novel.la Malinche, Laura Esquivel atribueix aquestes paraules a Malinalli, la dona indígena que va ser esclava i amant d'Hernán Cortés:

“La peor de todas las enfermedades nacidas de tu ambición no ha sido la viruela ni la sífilis. La más grave de todas las enfermedades son tus malditos espejos. Su luz hiere, como hiere tu filosa espada, como hieren tus crueles palabras, como hieren las bolas de fuego que tus cañones escupieron sobre mi gente. (…) Tus espejos devuelven a mi vista el espanto de las muecas abiertas que tienen los rostros de los hombres que se han quedado sin lenguaje, sin dioses. Tus espejos reflejan a la piedra sin volcán y al futuro sin árbol. (…) En las imágenes de tus espejos hay gritos y crímenes devorados por el tiempo”.


Ai, els miralls d'Espanya, de l'Espanya del segle XXI. Quines imatges ens ensenyen als catalans? Els crits i els crims que el temps devora, però que no aconsegueix esborrar del tot. També a nosaltres els seus miralls ens enlluernen i la seva trencadissa ens ensordeix amb els seus clams avorrits i estèrils que només saben repetir que no, i no, i no.

L'Espanya d'aquest 12 d'octubre ens fereix amb les seves incomprensions i menyspreus, "órdagos e imposiciones". Parafrasejo les pròpies paraules del Rajoy al diari "El País". Per cert, "quién los ha visto y quién los ve..." Enemics aliats per una causa comuna: no deixar-nos escapar dels conqueridors. Al.lucinant.

Els miralls d'aquesta Espanya ens retornen l'espant d'unes imatges que violen la intimitat de les persones més vulnerables. Reflecteixen un horitzó sense futur que esfereeix, i una ignorància insultant envers tot allò que és diferent i s'aparta de la imatge oficial.

Ara és l'hora de desfer-nos d'una vegada per sempre dels miralls de l'Espanya conqueridora que vol exhibir Catalunya com si d'un trofeu es tractés. És l'hora d'escapar-nos de l'espant dels rostres emmudits per la llei i colpejats per la prohibició d'usar la nostra llegua. L'hora de fugir de la mentida d'un diàleg que mil cops s'ha proposat i mil cops s'ha avortat.

Viurem lliures o morirem. No volem ser esclaus de res ni de ningú. No volem que se'ns encomani la pitjor de les sífilis d'aquest moment: l'odi que corromp l'ànima i l'estrangula i la mata. Visca la Catalunya lliure i sobirana.