AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. No sé molt bé per on començar avui. Dec estar una mica com aquest dia primer de tardor: entre gris, xafogós, pesat... A l'espera d'un canvi de temps notable, segons he sentit per la ràdio quan tornava de Rubí.
Ja és alguna manera aquesta de trencar el gel parlant del temps, com quan anem a l'ascensor i se'ns fa llarg el trajecte i per dir alguna cosa exclamem: fa calor, oi? o quina manera de ploure.
I és que aquests dies estem també així: a l'expectativa de la signatura de convocatòria de la consulta i de la reacció del govern espanyol i del constitucional i dels mitjans, i d'Europa i de tots nosaltres i...
Falten exactament 49 dies pel 9 de novembre. Pot ser un bon moment per a recopilar les millors raons d'aquesta sèrie de les 248 escrites fins al dia d'avui. No per a reproduir-les exactament, això no, sinó per a rescatar les millors motivacions i tornar-les a dir d'una altra manera i aprofundir-les com si d'una espiral es tractés.
També pot ser un bon exercici, des del punt de vista estilístic, tornar a la contenció primera més serena, breu, despullada una mica de l'eclecticisme que darrerament s'ha apoderat dels meus dits i del teclat del meu portàtil que treu fum, en algunes ocasions. Encara que en això no m'hi puc comprometre del tot. Aquesta és la veritat.
Una altra cosa que ja fa uns dies que em ronda pel cap és que està arribant l'hora d'anar acomiadant el bloc. Si finalment hi ha consulta, que és el que l'Agnès i l'alter ego voldríem, doncs anirem escrivint fins el 9 i ens permetrem encara de valorar-ne els resultats. Si, pel contrari, el president decideix convocar eleccions anticipades, llavors sí que haurem de tancar la barraca i... Començar una altra història. No en dubteu pas!
Ara és l'hora de mantenir ferma l'esperança, despert el pensament, atenta la mirada, preparats els peus, expectant el cor, obertes les mans per a cridar que volem exercir el dret a decidir, per a mirar el país que volem construir des de la llibertat, per a abraçar-nos en senyal d'unitat...
Per a sortir al carrer, si suspenen la consulta, i cantar amb tota l'ànima que ara és l'hora de recordar que tot allò que hem fet i tot allò que hem desitjat és l'essència mateixa del poble indestructible.
I és que aquests dies estem també així: a l'expectativa de la signatura de convocatòria de la consulta i de la reacció del govern espanyol i del constitucional i dels mitjans, i d'Europa i de tots nosaltres i...
Falten exactament 49 dies pel 9 de novembre. Pot ser un bon moment per a recopilar les millors raons d'aquesta sèrie de les 248 escrites fins al dia d'avui. No per a reproduir-les exactament, això no, sinó per a rescatar les millors motivacions i tornar-les a dir d'una altra manera i aprofundir-les com si d'una espiral es tractés.
També pot ser un bon exercici, des del punt de vista estilístic, tornar a la contenció primera més serena, breu, despullada una mica de l'eclecticisme que darrerament s'ha apoderat dels meus dits i del teclat del meu portàtil que treu fum, en algunes ocasions. Encara que en això no m'hi puc comprometre del tot. Aquesta és la veritat.
Una altra cosa que ja fa uns dies que em ronda pel cap és que està arribant l'hora d'anar acomiadant el bloc. Si finalment hi ha consulta, que és el que l'Agnès i l'alter ego voldríem, doncs anirem escrivint fins el 9 i ens permetrem encara de valorar-ne els resultats. Si, pel contrari, el president decideix convocar eleccions anticipades, llavors sí que haurem de tancar la barraca i... Començar una altra història. No en dubteu pas!
Ara és l'hora de mantenir ferma l'esperança, despert el pensament, atenta la mirada, preparats els peus, expectant el cor, obertes les mans per a cridar que volem exercir el dret a decidir, per a mirar el país que volem construir des de la llibertat, per a abraçar-nos en senyal d'unitat...
Per a sortir al carrer, si suspenen la consulta, i cantar amb tota l'ànima que ara és l'hora de recordar que tot allò que hem fet i tot allò que hem desitjat és l'essència mateixa del poble indestructible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada