ELS ALTRES CATALANS

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Sra. Mato, aquest vespre els he vist sortint del reforç escolar que presta la Creu Roja i també al Carrer Major, jugant amb la pilota. Són els altres catalans. Per a ser més exactes, els altres infants catalans. Han nascut aquí, és el seu país d'origen. No sé si serà el seu país d'adolescència i de joventut. Donades les circumstàncies, "chi lo sà". Són d'aquests que rebran l'euro i mig d'ajuda per a passar el quadrimestre. 

I també l'he vist a ella, Sra. ministra, a la mare dels nens que jugaven a pilota. Si dic que és una noia d'una bellesa exquisida, em quedaré curta. Les paraules són tan limitades... Sempre ho són. Potser la meva expressió preferida, que fa temps que he deixat guardada a la calaixera, expressaria millor el que vull dir: l'Esata és "bellissima", d'una perfecció de faccions i de cutis que moltes envejaríem. És negra, Sra. ministra, com la Moreneta. I, ara que ho penso, tan fina de pell com la Mare de Déu de Montserrat. 

Tenia, però, marcada en el rostre una expressió de tristesa infinita que esgarrifava. Hagués donat tot el que tenia per a fer-la somriure, hagués venut la perla més preciosa per a consolar-la. Però m'he acontentat en convèncer-la que porti els nens al casal... I encara no sé si ho he aconseguit. M’han dit després que gràcies a un dels pastissers de la ciutat, els seus fills i ella poden tastar alguna cosa. 

L'Esata, els seus nens i els del reforç de la Creu Roja i els que atén Càritas i el Banc d’aliments són els altres catalans, Sra. ministra. Són dels nostres. I volem per a ells i per a tots millors condicions de vida i el reconeixement de la seva dignitat humana. 

Independència per a quin estat? Fa dies em preguntava. Doncs per a un que no condemni les persones a la tristesa infinita de no saber què fer, on anar, per què lluitar. Només per això val la pena embarcar-se en l’aventura del dret a l’autodeterminació. Només per això.