dimarts, 6 de maig de 2014

EL CAOS: UNA PORTA A LA NOVA CREACIÓ

Caos, "noche oscura" i ocàs. Tatatxan, tatxan... Us presento les qüestions ambientals que esmentava. Factors que no són cossos estranys a mode de meteorits que impacten en el procés pel dret a decidir des de fora, sinó reaccions internes del procés en si mateix que generen un ambient enrarit.

En un sentit negatiu, quan pensem en el caos ens venen al cap imatges com el desordre, la confusió, la por i la desorientació. Però donant-li una miqueta la volta, en un sentit positiu, és allò que precedeix el naixement de quelcom nou i diferent. 


Fent una mena de síntesi, podríem dir, ja sabeu que sóc molt bíblica, que el caos evoca la travessia pel desert del poble hebreu. I el desert ens parla de prova, però també de naixement d'un nou poble. En definitiva, podem viure la situació crítica en la qual es troba el procés pel dret a decidir com una oportunitat i albada d'una nova creació. 

Aquests dies en tenim un exemple clar, claríssim de caos: la crema de la bandera espanyola a l'ajuntament de Terrassa. I també tenim un exemple clar, claríssim de quelcom nou i diferent: el perdó demanat per la persona implicada i sobretot la raó fonamental del mateix.

"He fet mal al procés". Doncs sí, noi, per això el tenim malaltó... Encara que la febre ha baixat un xic i ja fa millor cara. Demà noche oscura! Tindrà por el procés de la foscor? Espero que no, perquè altrament les constants vitals es veuran alterades.