dimecres, 7 de maig de 2014

PERQUÈ ANEU OBRINT BOCA

I avui... Doncs acabo de tenir una idea fantàstica. Quan ja estava a punt d'anar a dormir sense acomiadar-me, pocavergonya..., ha aparegut la mussa i m'ha inspirat això. Entre nosaltres, la mussa sou tots vosaltres, els complaents i els crítics, tots. Al gra, Nou Novembre. 

Doncs bé, perquè aneu obrint boca amb el segon dels factors ambientals que des de dins fan pupa al procés pel dret a decidir, la "noche oscura", us deixo amb un fragment del poema místic de Juan de Yepes, alies sant Joan de la Creu, que porta per títol aquestes mateixes paraules. Bé, per ser exactes: "Noche oscura del alma".

En una noche escura,
con ansias en amores inflamada,
¡oh dichosa ventura!,
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.

¡Oh noche, que guiaste;
oh noche amable más que el alborada
oh noche que juntaste
Amado con amada,
amada, con el Amado transformada!


És un poema d'amor total que no té res a envejar a la poesia eròtica d'avui, d'ahir i demà. Si teniu ocasió, busqueu-lo i sobretot llegiu-lo sencer. Ara hem diran que sóc poc respectuosa amb el text, però no, no, de cap manera. És molt bonic. De fet, l'experiència mística d'unió amb Déu és molt provocadora, sensual i... profunda. 

La imatge d'avui li he robat a l'aquarel.lista Elisenda Ortega. Són les mateixes floretes amb les quals il.lustra el poesa de Joan de la Creu, del qual, comenta:

"Va escriure aquesta bonica poesia durant el captiveri que va patir, al 1577, per culpa de les seves idees reformistes. El "Cántico espiritual" es considerada la seva obra mes important, i es durant el seu empresonament que va ser capaç de sentir i expressar com la seva ànima abandonava el cos i es fonia amb la Font originaria de tot".

Ja ho veieu, sóc incorregible! I això que ni bona nit us volia dir. Per cert, també m'ha donat per la poesia. Algun dia us en parlaré. Petonets!