CARRERÓ SENSE SORTIDA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. War is not the answer. Tot i el meu anglès macarrònic, he entès bé la frase, crec. La portava escrita en una enganxina un cotxe que tenia al davant i, mentre esperàvem que el semàfor es posés verd, m'ha cridat l'atenció. I això que no sóc una persona massa detallista. No sé si us passa, però hi ha coses que no les veig o que me n'adono que hi són quan ja fa tres mesos que hi eren. En fi! 

Tornem al tema que ens ocupa. Des de quan la guerra o els seus sinònims han estat mai respostes a preguntes, problemes, inquietuds...? Des de mai: la violència engendra violència. Està "arxiexperimentat", però això no vol dir que n'estiguem "arxiescarmentats". I una i altra vegada ensopeguem en la mateixa pedra. Serà que tots som una mica miops? Com jo mateixa o...

Com el conductor i els guardaespatlles del Montoro i la Camacho que, fent cas omís de totes les indicacions, pataplaf, fan exactament el contrari del que els hi havien dit. I, a més, es fiquen en un carreró sense sortida. Ah, la vida, una altra metàfora que ens brinda. Per què? Doncs perquè en la nostra relació amb Espanya estem exactament així: en un carreró sense sortida. Amb desqualificacions, insults, paranoies, enrabiades i paraules lletges que no van. Només per això ja val la pena poder fer la consulta. Ecco, la raó d'avui.

I en un carreró sense sortida es troba també el govern espanyol, desorientat, sense saber cap a on tirar: més a la dreta, ja no sé si pot, i a l'esquerra? Qui ens ho havia de dir: PP i PSOE formant la gran coalició dels despropòsits perquè, entre nosaltres, mireu que el Navarro més baix no podia caure, amb allò de la plantofada, i del González... Millor ni parlar-ne. I pensar que ens els meus anys joves vaig estar a punt d'afiliar-me al partit socialista.

Rellegint el que he teclejat, penso que, després de tot, potser la vista no la tinc tan malament. Què us assembla?