divendres, 7 de novembre de 2014

CONVIDATS AL BANQUET DE LA LLIBERTAT

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓSembla mentida, però som a un dia, pràcticament, del 9 de novembre. I no ho hem dit tot, encara que potser algunes, entre les quals m'hi conto... hem parlat massa. Però aquest vespre no és moment per a fer balanços. Deixem-los per a la setmana vinent.

No ho hem dit tot, perquè ens falta dir el més important: no, sí - no, sí - sí. I és tan necessari per al futur compartit del país que acudim a votar, sigui quina sigui la nostra posició... La Catalunya del dopo domenicha serà el que entre tots haurem escollit que sigui. I tutti som cridats a construir el país que en sortirà dibuixat.

I no hem de tenir por, ja no... Hem anat superant amb creativitat, bonhomia, serenitat i fermesa les dificultats que se'ns han anat presentant. I hem anat responent amb senzillesa i bones maneres als reptes plantejats. Ens ho creiem. I el que durant aquests 10 mesos ha arribat a semblar una quimera, una il.lusió, una certesa, una prohibició, un ai al cor, un respirem perquè junts som invencibles... ara és a punt de fer-se realitat. 

Preparem la jornada de diumenge amb tot detall. Hem rebut una invitació a participar al convit de la llibertat. Un àpat que té uns plats ben exquisits, el millors, els únics... Així és que parem motors, asserenem-nos, distensionem-nos... Posem-nos el millor vestit perquè el banquet al qual som convidats bé s'ho mereix. 

I els convidats som d'allò més respectables, no perquè tinguem molts diners, o molts càrrecs, o molts negocis, o molts estudis... sinó perquè volem expressar democràticament els nostres anhels més de dins. Perquè volem compartir amb els altres comensals el que som, el que volem i el que esperem.

Promotora de la participació de la dona en el moviment catalanista
Ara és l'hora d'engalanar-nos amb el vestit de festa per a participar en el banquet de la Catalunya sobirana. És l'hora de triar el moment i el lloc oportú. L'hora de respondre afirmativament al convit de la llibertat.

Res de nou, col.legues d'aquest banquet singular. Viurem lliures o morirem. Ho hem repetit fins a la sacietat. I ara ve l'hora d'omplir-nos fins a vessar del vi que embriaga els cors i de les menges exquisides que tenen regust de la pàtria que van somniar els nostres pares. 

I fem nostres les paraules del poeta: que Déu ens doni tot el que hem dit i bons amics a la taula per compartir el que mengem i fer petar la xerrada, que conversar amb els amics sempre sol despertar gana i el menjar, si és compartit, resulta més saludable (Martí i Pol). 

Si el diumenge compartim els nostres vots resultaran més saludables per a la Catalunya lliure i sobirana que volem. L'Agnès Armengol ho hagués volgut de totes totes i l'alter ego... ni us ho dic. I per cert, sort que m'hi heu fet pensar... perquè jo votaré per l'Agnès. 

Petonets i bona jornada de desconnexió. I encara aprofito per a recomanar-vos l'article que avui ens regala el Quico Romeu: Molta merda i bona estrena.