diumenge, 3 d’agost del 2014

PROU TONTERIES: TREBALLEM PEL PAÍS

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓEntre activitat i activitat, amb 3 companyes més, ens hem inscrit ja a la Via Catalana 2014. Una d'elles és polonesa, la Marzena, ja fa uns quants anys que viu entre nosaltres. I és força curiós, perquè, a més de parlar el català molt correctament, millor que el castellà, la veritat, té la capacitat de fer-ho segons les variants dialectals dels llocs on ha viscut. 

Bé podria dir d'ella que s'ha fet lleidatana amb els lleidatans, andorrana amb els andorrans i... barcelonina amb els barcelonins del casc antic. Que, a més de barcelonins, són d'orígens ben diversos: magribins, italians, filipins, xinesos, siris... I jo li vaig repetint darrerament que segur que el curs que ve al col.le li cauen palestins. Treballa a més a l'aula d'acollida. Així és que té la sort, i l'hauríeu de veure amb l'entusiasme que en parla, d'ensenyar i reforçar la nostra llengua al nouvinguts.

La meva amiga sap el que significa viure en un país oprimit, rebutjat, menyspreat, anorreat durant tant de temps... Pel nazisme que es burlava de la seva llengua i dels seus literats i de la seva cultura despietadament i pel comunisme de l'antiga Unió Soviètica, que anul.lava les diferències en bé d'una suposada societat igualitària. Alemany i rus apresos per imposició. En fi... 

Tot plegat fa que la Marzena es pugui posar més en la pell d'aquests infants que arriben a les nostres terres fugint de la fam, de la precarietat més absoluta, de la guerra més cruel. I que, per tant, el seu mestratge es transformi en un testimoni de vida eloqüent.

La meva amiga, segurament, no sortirà mai a la portada d'un diari ni obrirà el telenotícies del vespre, però amb la seva tasca anònima, amagada, de formigueta, constant, incansable fa molt més per la nostra estimada llengua i cultura i país que d'altres que sí que surten i diuen, i arrabassen i...

Vés per on, no tenia en principi intenció de parlar de la Marzena, però crec que és força més constructiu pel país sortir de l'espiral de la família Pujol que indigna, i deprimeix, i cansa... Ella contribueix a fer més bella la vida, la seva i la dels seus alumnes. Això és viure per als altres, donar-se, sortir d'una mateixa... La resta són tonteries. I ja n'estem farts, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada