dijous, 24 de juliol de 2014

LA NOSTRA GENT

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓPassada ja la mitja nit, m'aparto del guió convencional per a compartir una experiència personal. Espero que no us cansi. M'encomano a la vostra paciència i benvolença. 

L'edat em comença pesar. Avui hem tingut piscina al matí. I a la tarda una sorpresa d'última hora. El consell comarcal ens ha ofert un inflable. I tot i la calor que feia al pati, i les dificultats per a entrar el material dins la casa, els nanos han passat una tarda de mort i un matí inoblidable. 

Així és que, malgrat el cansament, aquí estic, damunt del llit, amb el portàtil a la falda. Una mica cremada pel sol, satisfeta i, alhora, trista. Ha estat gairebé un mes de contacte amb nens i nenes catalans de famílies d'origen ben divers: de Mali, del Marroc, d'Egipte, de República dominicana, d'Argentina.... Desconeguts per als seus mateixos veïns de ciutat. I mireu que no és massa gran. 

I de religions, ni us dic: cristians, coptes, musulmans... I d'històries familiars ben complicades. Nens amb veritable gana. Donava gust veure'ls menjar. Repetint vàries vegades. Gaudint dels gelats... I "és gratis" es repetien els uns als altres quan els divendres a la tarda fèiem la festa i els en donàvem. A alguns els hem aconseguit arrencar un somriure que, al principi, ens semblava impossible.


Les monitores, gairebé tot érem dones, també internacionals a tope: de Polònia, de Mèxic, de Perú, de Madrid, de per aquí... La llengua vehicular per a tots: el català. Ha estat una bona immersió per a les castellanoparlants. Celebràvem al casal els 50 anys de la traducció del Tintín en català.  

Enmig d'una interculturalitat no programada, sinó real, palpable i concreta, us puc assegurar que la convivència entre cultures i religions diverses és possible. Si compartim el que som i el que tenim amb els altres, especialment amb els que més ho necessiten, les nostres butxaques estaran cada dia més escurades, però el nostre cor es farà cada vegada més gran.  

I per què hem de voler un cor tan gran? Doncs perquè ens hi càpiguen, com tatuats, els noms de tots aquests infants i l'amor es vessi de tanta gratuïtat lliurada. I això és vital per a la consulta? Crucial, diria jo, perquè aquesta és també la nostra gent, la gent del nostre país, d'avui i de demà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada