dissabte, 12 de juliol del 2014

ARA ÉS ARA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓAra és ara. La meva neboda petita torna a ser font d'inspiració. M'ho deia fa tot just dues hores amb els ullets petits perquè estava morta de son, però es resistia a aclucar-los perquè volia menjar les postres. Celebràvem el meu aniversari i, és clar, bé s'ho valia.

Ara és ara. Entrevista sí, entrevista no. A què juguem presidents? A què juguem? A fer-nos els valents? A tornar a la infantesa, però no dels petits i senzills de cor, sinó a la infantesa dels idiotes que juguen a amagar-se en paraules fal.laces, tontes, inútils, de boca petita. Això sí, d'engany que angoixa, que espanta, que bloqueja...


Ara és ara. El moment de la violència cega, irracional dels qui maten a les fosques, als objectius triats, diuen. Els qui assassinen la pau, el diàleg, la dignitat dels pobles i de les persones. Jueus? Musulmans? Els qui violen les filles i els fills de l'avui i del demà amb la impunitat triada d'un despatx de govern o d'una trinxera de batalla.

Ara és ara. Corrupció i més corrupció, engany i més engany. Quants pobres escanyats que ocupen pisos i s'han de justificar. O nens en risc d'exclusió social que donarien la vida per un tros de pa. És de vòmit, d'horror. Quins són els pilars que fonamenten les nostres democràcies desgastades, mercantilitzades, enverinades, traïdes. 

Ara és ara. El facebook no em deixa ser l'Agnès d'ahir perquè potser, he de ser l'Agnès d'avui. He tornat altra vegada. No pensava pas que ho faria ara, però qualsevol moment és el millor per enfilar-se sobre les pròpies paraules i dir ben clar i català, això sí, que malgrat els ares tan tèrbols que ens envolten, aquest és el temps favorable, l'hora de la salvació, la pausa per a la veritat nua, per a la pau callada, per la renaixença que tant anhelem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada