Refer ponts, refer llaços, refer relacions, refer amors? És possible? Des de la confrontació i el trencament pot semblar impossible. Des de el diàleg i l'escolta, des de l'acostament pot ser possible.
Tinc un amic català a Cuba, molt lluny, però ahir vaig fer precisament aquest exercici de refer l'amor. Li vaig dir que l'estimava molt i això que fa força temps que no l'he vist, però era el seu sant i vaig sentir unes ganes enormes d'estrenye'l entre els braços. Només vaig poder escriure un breu correu electrònic per dir-li, senzillament: "T'estimo molt". I ell m'ha contestat aquest matí: "Jo també t'estimo molt".
I han vingut a la meva ment i al meu cor les paraules d'un dels poemes d'amor i d'erotisme humano-diví més extraordinari que mai no he llegit del llibre bíblic del Càntic dels Càntics:
Posa'm com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç,
perquè l'amor és fort com la mort,
la passió, inexorable com l'abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.
Els mars profunds no podran apagar l'amor,
ni ofegar-lo les fonts dels oceans.
SUBLIM! Refem les nostres relacions i tot -fins la consulta- serà possible. I encara una recomanació. La traducció de Narcís Comadira i Narcís Ferrer a Fragmenta val molt la pena.
Us deixo amb una il.lustració del llibre.
Us deixo amb una il.lustració del llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada