Potser que avui reprengui això de donar raons per a la consulta, o pel que se li assembli, perquè ja fa dies que vaig una mica per lliure. Millor dir que continuaré donant raons per a exercir el dret a decidir sense complexos de culpabilitat, d'inferioritat o de qualsevol altra mena. Perquè mira que en tenim de complexos.
Una bona raó pot ser la de mesurar la nostra consciència de poble. Visualitzar amb la suma de vots que ens importa el que passa a casa nostra. Que no és només cosa d'uns quants que sempre volen sortir a la foto i para de contar.
Convé que ens impliquem fins al fons. És clar que no ens equivocarem mai si no optem mai. Però que trist seria no prendre decisions per por a equivocar-nos. La maduresa d'un poble, com la de les persones, creix a mesura que agafem el volant de la pròpia existència amb les postres mans i anem triant camins en les cruïlles de la vida, de la història…
No deixem que ens visquin la vida. Crec que era un eslògan que corria fa temps. Avui no deixem que ens visquin Catalunya des d’una Espanya atrinxerada en la crisi, el legalisme i l’esclerosi paralitzant i paralitzadora. Vivim Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada