dimarts, 29 d’abril de 2014

SÓC NORMAL: DORMIRÉ TRANQUIL.LA

Ara mateix estic molt contenta! En primer lloc, perquè m'acabo d'assabentar que hi ha una colla de sardanes de Barcelona, de nova creació, que porta el meu nom: "9 novembre". M'ho ha comunicat el pare d'una de les balladores amb molt d'orgull, m'ha semblat captar. 

I això em fa doblement feliç: he nascut i viscut els primers anys de la vida a Barcelona, ja ho vaig insinuar un cop, a Sant Andreu. I, a més, Nou Novembre és el meu pseudònim, el nom que marca una segona etapa en la meva història personal, com quan abans les monges es canviaven el nom -us acabo de donar, per cert, una altra pista sobre mi-. Sí+Sí.

D'altra banda, també he descobert, que no sóc tan anormal com em pensava. Com el 41% dels 1000 casos estudiats, jo també sóc de les que dormo en posició fetal. En el meu cas, amb els braços en creu. I diu que això denota que sóc una persona sensible que tendeix a les relacions intenses. Vés per on. És el que voldria. Ah, i que sóc tímida, al principi. M'ho han clavat! I això que no he participat en la investigació. Us ho puc assegurar.


I la tercera cosa, perquè convé que hi hagi sempre una tercera qüestió, que no via, atenció! Doncs la tercera té una mica a veure amb la segona, amb la normalitat. Ahir vaig dir que no parlaria d'ell, i no l'esmentaré, però també formo part dels més de set milions de catalans que dia rere dia som insultats i agredits de "paraula, obra i omissió" per tots els que ens consideren "bitxos" rars perquè parlem una altra llengua, tenim una altra identitat i volem decidir el futur del nostre poble. 

Sintonia amb els altres, relacions intenses, normalitat compartida. Tres en una més que boníssima raó per a fer la consulta. Aquesta nit dormiré tranquil.la.