Un altre món és possible? Si entre tots busquem el bé comú i el construïm amb la nostra implicació i les ganes de millorar-lo, i tant que és possible. Ara mateix la veïna del pis de dalt està tocant el piano, concretament el Cant dels ocells. Està assajant, aquesta és la veritat. I ara sento la melodia del Titànic.
Preciós, tot plegat. I em trasllado a aquest món nou on hi haurà exclosos, ni plors, ni mal... Ideal? Utòpic? I què té a veure tot plegat amb el dret a decidir? Diran sobretot els meus detractors. Doncs té a veure amb el futur, amb un demà no imposat sinó triat. Un món de somni? Potser sí, potser no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada