CATALUNYA T'ESTIMO FOREVER

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. La tronada de la nit passada va ser espectacular. Tronada, i pluja, i llamps... S’estava d’allò més bé: arraulida al llit, com una boleta un xic esporuguida, tapada fins el coll i donant gràcies a Déu per tenir un aixopluc i tots els sentits a punt per a olorar, escoltar i sentir que a fora plovia, una evidència, i, a dintre, en el meu interior, la vida bullia amb força. No estàs morta, vaig pensar.  

Avui fa un dia estrany, com ressacós, amb una fresca que quasi obliga a portar màniga llarga i una boira que no deixa acabar de veure els cims de les muntanyes que contemplo des de la finestra. Ara mateix, però, una escletxa de sol irromp en la meva habitació i es fa la llum. Sembla talment que una nova primavera embolcalla espais i persones i temps i... tot.

Realment, l’aïllament voluntari al país veí, t’inspira, noia. Doncs sí. I fa una estona no parava de donar voltes: sobre què escriuràs? Almenys el títol ha d’atreure, i un dels paràgrafs ha ser “rompedor”, diríem, perquè al cap i a la fi és el que llegiu, i no tot el rotllo literari que poso com a rerefons. I, en aquestes, que ja t’has menjat tres paràgrafs, Agnès. Totes les alarmes salten i les llumetes vermelles fan pampallugues. No patiu, perquè ara ve “lo más interesante”.

Oggi come oggi, una simple declaració d’amor: Catalunya, t’estimo, forever. No puc deixar d’estimar-te: del dret i del revers, conservadora i progressista, ah i anarquista; de poble i de barri, de tota la vida i xarnega, també nouvinguda; de mar i de muntanya, dubtosa i convençuda; religiosa i atea i agnòstica; en català i en castellà i en xinés, si cal!

Donem-nos una treva i diguem-nos a cau d’orella i als quatre vents que la lluita val la pena, per una Catalunya lliure i plural. Deixem de flagel·lar-nos, que això ja ho fan, i massa, els nostres veïns del piset compartit. Creixem en autoestima, en relacions sanes i vivim pas a pas aquest moment històric des la implicació màxima i des de la serenitat d’un present que anem construint entre tots. Perquè piano piano si va lontano.

  

Ja està. Els dos paràgrafs de glòria. Per a llepar-se els dits. No sé si ha estat una declaració d’amor amb totes les de la llei, no en tinc massa experiència, la veritat. En qualsevol cas, vol expressar la incondicionalitat d’un amor sense fronteres pel meu país, pel nostre, en aquest moment decisiu. Perquè ara és l’hora.

Res més. Ja ho sabeu: des del Principat d’Andorra, Agnès Armengol, per a 329 raons per a poder fer la consulta.