CANVIA DE DISC, MARIANO

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. No sé pas si s’ha pensat o es pensa, suposant que tingui el cap ben moblat, que la canción del verano, d’aquest verano, té una tornada que més o menys fa així:

La legalidad, que dicto yo,

es la contención, claro que sí,

de los enemigos, por favor,

de la España unida, ra, ra, ra.

(Si voleu, la podeu tararejar amb la melodia d’una cançó del Luís Aguilé que crec que es titula “La felicidad”).

És que ja cansa i molt. Per més que vulguem desconnectar, fins i tot a la sopa ens trobem al Mariano cantant-la. I, a més, amb uns galls impressionants, que així tenim aquest estiu de desgavellat. Perquè mireu que desafina... Com té la cara de parlar de legalitat un president del govern que manté en els seus càrrecs persones que se l’han saltat i se la salten i segueixen en el candelero com si res? Surrealista.

De veritat... Com preteneu que no marxem, espanyols, que heu escollit per líder un artista d’opereta, i encara sóc benèvola, que canta a tort i a dret una legalitat que se la passa pel forro dia sí i dia també. Al·lucinant!

Doncs flipada estic jo de sentir cada dia la mateixa cançoneta. Almenys, canvia de disc, Mariano, de disc de vinil, que l’agulla del tocadiscs ens ratlla. I a mi, quan em passa això, em surten aquests posts tan poc lírics i tan molt “brutus”.

Perdoneu els exabruptes d’avui. És que fins i tot aquí, a les valls d’Andorra, arriben els ressons maldestres de la veu rovellada del Mariano. Així és que dia sí i dia també no ens escapem de la tempesta. I de tant passats per aigua, anem errants sense esma pel país.

Exagero, és clar. Però m’ha semblat que un toc de bon humor ens pot ajudar a viure el present de manera més distensionada que bona falta ens fa a tots plegats.

Espero poder-vos obsequiar demà amb una altra tonada. Des del Principat d’Andorra, Agnès Armengol, per a 329 raons per a poder fer la consulta.