AIXÒ ÉS LA JOIA

És fantàstic que tinguem paraules que no tenen traducció en altres llengües. I la joia és una d'elles. En castellà no té una traducció exacta. Sí, ja sé que pensareu que això passa amb paraules i expressions de totes les llengües, però no per això deixa de ser fantàstic. 

I la joia, què és? Doncs ens podem quedar amb les paraules del poeta Màrius Torres:

Això és la joia –ser un ocell, creuar

un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

Ara vivim, en un cert sentit, un cel de tempesta. Però després del 9 de novembre, d'una o altra manera, esperem ser ocells que creuïn el cel habitat per una pau intensa.

SILENCIS ESTACIONALS

I aquesta quotidianitat que evocava ahir està feta molts cops d'agitació, de treball dur, d'amors en petit que van i venen, de patiments, de crits i de... silencis...

Hem de deixar pas al silenci productiu, el silenci que cedeix el pas o el seient a una persona gran, el silenci del qui contempla com juga el nen al placeta, el silenci del qui s'esmerça per aconseguir la llibertat del poble sense escridassar ningú, amb serenor i amb joia.

Us havíeu plantejar mai que el silenci es pogués pintar? I que hi hagués silencis de colors i d'estacions? Doncs sí, així s'imagina el silenci de tardor i d'hivern aquesta artista catalana.

TRIEM LA VIDA

Encara voldria insistir en això de les eleccions, entenent-les com opcions petites o grans, de menys importància o d'aquelles que en diem de "vida o mort". I és que de vida o mort és que optem per una Catalunya lliure de la corrupció, de la mentida, de l'opressió, del passotisme.

Ara i aquí se'ns convida a escollir entre la vida i la mort, com diu un altre autor bíblic. Què triem? Tan de bo que ens inclinem per la VIDA. I, si és així, endinsem-nos altra vegada en l'oceà de la quotidanitat, a voltes fet de calma i vent serè i a voltes d'onades ferotges que ens trasbalsen. Som-hi doncs i llevem les àncores.

LES NOSTRES ELECCIONS

L'amor mou muntanyes. Crec que sobre l'amor ja he escrit en diverses ocasions. Però encara hi insistiré. I és que l'amor determina les nostres opcions, "le nostre scelte", com diuen els italians. És tan dolça la llengua italiana...

I quines són les nostres eleccions? Un bona pregunta. Doncs tan senzilles com anar a signar el nostre vot per la independència. Perquè no podem restar passius. Som cridats a escriure, a viure, a sentir, a construir la nostra història. No deixem que res ni ningú que ens sigui aliè ens digui el que hem d'escriure, de viure, de sentir, de construir...

Tirem-nos a l'aigua i submergim-nos-hi. Val la pena!

I no us penseu que m'he oblidat de dir-vos d'on era la frase d'ahir: del salm 69, 20-21. Més endavant us en faré cinc cèntims, per cert.

PROJECTAR I PROJECTAR-NOS

Projectar i projectar-nos. Això és el que ens cal en aquest avui que a voltes sembla no tenir un demà millor per al qual apostar. I és clar que el tenim. Tenim futur com a poble reconegut perquè no sortim del no res. 

Tenim un passat, també, amb llums i ombres, però això és el que precisament ens dóna solidesa i ens fa aspirar a un demà proper, tan de bo, diferent, ple d'il.lusions. Hi haurà dificultats, és clar, som humans. Humans ferits, però, d'un amor que cap bàlsam pot amorosir del tot. 

Ja m'he posat poètica, ho sé. Per això deixeu-me que us digui la frase completa i demà, a més d'anar a signar el meu vot, us diré d'on l'he treta. Paraula de Nou de Novembre.

La frase: No hi ha bàlsam capaç d'amorosir la ferida incurable del meu cor.

L'aquarel.la és d'una artista terrassenca.

EN POSITIU

Mirar en positiu, parlar en positiu, pensar en positiu, projectar en positiu. Aquesta pot ser una molt bona raó per a fer la consulta: en positiu. Perquè a la vida ja hi ha moltes mirades, converses, pensaments i projectes que no són tan positius.

És curiós com enmig de l'hivern climatològic i social, que a voltes vivim, hi ha dies de sol, de primavera. Doncs això és el que volem: desprendre'ns d'una Espanya hivernal per a renéixer en una Catalunya primaveral. Una quimera? Una utopia irrealitzable? No, no, només un projecte en positiu.

MARE MEVA: NO A LA CONFRONTACIÓ

Els reptes ens han fet créixer com a poble, n'estic convençuda. No ens fan por, tot i que és bo afrontar-los des de la mesura, la serenitat, la pau, des del meu punt de vista, és clar.

El nostre repte principal, ara mateix, és poder decidir el que volem ser. Com ens somniem col.lectivament en el futur immediat. I aquest voler ser s'ha de poder expressar democràticament, a les urnes. No hi ha volta de fulla. 

Per això, avui, quan he llegit el que alguns de vosaltres heu compartit sobre unes hipotètiques provocacions violentes als nostres carrers, primer he pensat "mare meva". I després m'ha sorgit aquesta petita reflexió, que seria una de les 329 raons per a poder fer la consulta. 

En qualsevol cas, no caiguem en el parany de la confrontació violenta. No porta enlloc. Penseu i actuem en positiu. Això sempre ajuda a la vida.