AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. No cal que us digui que estic hiperemocionada. Per molts motius. Alguns els vaig expressar ahir, a última hora de la nit, amb un post improvisat que recollia frases sentides, emocions... d'una jornada inoblidable. Us el reprodueixo, en part.
Ahir... bona nit espontani
Ens hem agradat. Més de 2 milions 305 mil participants. Un èxit total... M'encanta tenir bones notícies. Avui comença el nostre futur. No podem baixar la guàrdia, però sí que ens podem mirar al mirall i dir-nos: No estem pas tan malament. I amb la imatge de tots i cadascun de nosaltres -voluntaris, societat civil, entitats, partits...- ho hem fet possible.
Gràcies a tots! Som molt macos des de la perspectiva d'aquella bellesa que a voltes és invisible als ulls humans, a simple vista... I aquesta bellesa conquerirà la independència per a la Catalunya groga de la revolució dels somriures. Ja hem votat i ja hem guanyat.
Avui... un som-hi que no ha estat res
I avui toca refer les forces per a continuar construint el nou país lliure i sobirà. Està bé mirar-se al mirall i trobar-se guapa o guapo, però no ens podem quedar així, contemplant-nos el melic. Vinga, Agnès, que tenim ganes de fer una mica el manta i fins el Narcís, però només una mica, sense ofegar-nos en la nostra pròpia proesa. La consulta sempre ha estat un mitjà, no un fi en si mateixa. No ho oblidéssim pas. Un fi per a poder recomptar com ho veiem.
Sabadell n'és exemple
En aquest sentit, Sabadell ens pot ser un exemple. Per què? Ha estat la segona ciutat amb més participació. I, tot i que una majoria, el 78% del vots van ser per al sí - sí, també hi va haver un 11% que es va decantar per al sí - no, i un 5% pel no. Per tant, hi va haver una pluralitat en l'expressió del vot.
Des del convenciment, això sí, que ens hem de poder manifestar, amb totes les de la llei, sobre què volem per a la Catalunya d'avui que ja és demà. Ecco, perquè tinc tants motius per a estar contenta i orgullosa de la meva city, la més catalaníssima, us recordo..
El veritable poder és el servei
Ens hem sentit, ens sentim i ens sentirem de tots colors. Com sempre. L'important és que no ens tanquem en nosaltres mateixos i que siguem capaços de continuar deixant de banda interessos partidistes. I tots a l'una, "como Fuenteovejuna" -ep, sense matar al "comendador"-, siguem capaços de sortir de la nostra parcel.la per a servir el país.
Perquè el nostre poder, el veritable poder, el de tots en la mesura que ens toca i tots exercim alguna mena de petita o gran responsabilitat, és el servei. I si us dic de qui és aquesta frase... Un parell de pistes: és d'un argentí amb una gran responsabilitat que també se les sent de tots colors i que es passa el dia fent gestos que volen trencar amb l'statu quo que se li suposa pel servei que fa. Si capisce, non è vero?
Acabo, com diuen alguns mossèns després d'una homilia de les llargues, recollint també el final del post d'ahir. Seguim endavant, sense por... El desconegut ha començat a ser conegut. I fa bona pinta. Molt, però que molt bona pinta. I love you per a tots. Un baccione ben fort. Després de tot... Ens ho mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada