D'ESPIA PER ANDORRA
http://diarigran.cat/2014/08/despia-per-andorra/#comments
AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Si pogués, us posaria
una mica de música de fons mentre llegiu aquest post. I no qualsevol, és clar,
sinó la banda sonora de la pel·lí La
Pantera rosa. Però la precarietat de mitjans, m’ho impedeix. Què hi farem…
I és que us he de fer
una confessió una mica, com dir-ho…, sorprenent. I no sé si m’està espiant, per
cert, algú dels serveis secrets de La
Razón, però és que resulta que jo sóc una espia doble –em sembla que es diu
així-.
Des d’ahir he plantat
la meva tenda al Principat d’Andorra amb un doble objectiu: d’una banda, esbrinar
perquè el president Mas té a la nevera de casa seva una tableta de toblerone, ep, i de les gegants; i, de
l’altra, atrapar la persona que ha fet aquesta filtració a la premsa antitot el que no sigui la defensa de
l’espanyolisme “puro y duro”.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-B1nfVh6H1YN10Tx1WTo4RbbKYEzKgR5vzh9BxR-7qF66yzGCGmyGJP-IkSrxYTJT4sAZ9t7_7YW_Y-EJLlsKaHTK9cyd2MlDHaXdIwE4AFktna_F5qwXTVWVvd_Ue0DBRrmSztC5VE4/s1600/Blog+Pili+Ard%C3%ADn.jpg)
I és precisament, en
aquesta situació que ens fa trontollar i sospitar de tot i de tothom quan hem
d’aplicar més que mai el consell d’un savi basc del segle XVI -apa, Agnès, com
et passes-, que ja us he citat en una altra ocasió. El transcric en la llengua
original que, a més, serà comprensible per a tots, sense excuses: “en tiempo de
desolación, no hacer mudanza”.
Pues eso... No serem
moguts, com cantaven els estudiants a la universitat central els anys 60 quan
els grisos feien la seva aparició en el recinte: a continuar ferms en les
nostres conviccions, sense imposicions de cap tipus: tenint les urnes com a
armes i les paperetes com a munició. I... també una mica de toblerone, perquè mira que està per a llepar-se
els dits. Mmmm!
Demà, des d’Andorra,
molt més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada