LES DONES FAN LA FEINA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Gairebé he estat a punt de començar amb una paraulota per a respondre a la poca gràcia del qui anomena tòtiles la Carme Forcadell i la Muriel Casals. I és que m'han vingut unes ganes terribles de clavar-li un "gamarús estúpid", per no dir-li una altra cosa pitjor. Però sempre he pensat que les persones adultes, i en aquest cas ho són i molt, han de defensar-se elles mateixes, si és que creuen que ho han de fer, és clar. 

Així és que aquest post no és un al.legat en defensa de la Casals i la Forcadell, sinó un ja n'hi ha prou d'insult gratuït envers les dones. I és que hi ha certs "machitos" de poca monta que no poden suportar que les dones, aquestes dones, liderin el procés envers la independència. Per cert, m'agradaria saber qui mana a casa seva, a casa d'aquests milhomes, vull dir, que disparen trets d'amargor a tort i a dret. Segurament ens en portaríem moltes sorpreses. Ja veieu que estic engegada i m'està sortint el "ramalazo" feminista. Paciència.

Les conec només de lluny, a distància televisiva que és molta distància. No sé si són coherents amb el que diuen o si són impecablement independentistes en la vida que no graven les càmeres. Només us puc explicar la meva experiència personal. Quan fa dos anys vaig saber qui era la persona, que havia liderat la manifestació de l'11 de setembre, una dona normal, com de casa, mare de família, amb accent lleidatà, vaig començar a pensar que l'estereotip independentista havia canviat radicalment i que potser sí que teníem quelcom a pelar pel que fa a les nostres reivindicacions.

Jo no hi vaig poder anar perquè havia de recollir a l'aeroport una amiga. I quan, a més d'això, vaig veure al telenotícies que eren majoritàriament famílies vingudes d'arreu de Catalunya, i en un ambient superfestiu, les qui es manifestaven... Llavors sí que tots els meus esquemes es van trencar i vaig començar a assumir la causa de la independència com a pròpia. 

Així és que ja veieu: sóc independentista de la darrera hora. He arribat quan falta ja poc temps per acabar la feina, però també a mi, i a tants com jo ens donaran la paga completa. Ah, i també als gamarusos estúpids barallats amb el món sencer. També per a ells, les dones, aquestes dones, fan la feina. I quina feina!