OBRIR-NOS AL FUTUR AMB ESPERANÇA

Acabo d'estar deambulant pels diferents grups del facebook, resseguint els avisos que assenyalen que heu fet, els esdeveniments als quals m'heu convidat, els tocs que m'heu adreçat, les persones que voleu fer amistat...

I així, a poquet a poquet, m'he anat asserenant i he combatut la temptació de no escriure una mica el que penso, el que sé, el que espero i el que estimo. Entre demà i demà passat em proposo fer-vos cinc cèntims de les actituds que considero necessàries perquè el procés pel dret a decidir pugui deixar de fer llit. 

Però avui, aquesta nit, ara i aquí m'agradaria compartir amb vosaltres una de les meves enèssimes raons, aquesta serà la 134 per a poder fer la consulta: obrir-nos al futur amb esperança, sense por al caos, a l'ocàs i a la negra nit. 

I això fer-ho des d'una mirada al passat, la nostra història, les arrels, els qui ens han precedit.... amb agraïment. I això fer-ho, també, de la vivència apassionada del present. No només perquè la vida és més que bella, bellíssima, sinó perquè aquesta vida més que bella s'ha de viure en plenitud, per no defallir, per no morir, per no eixir...

El post d'avui l'acabo amb la cita de la meva amiga hebrea Etty Hillessum. Per animar el nostre malalt que ja fa millor cara: "Quan hom té la força per les petites coses també es té per les que són grans". 

Decidir sobre el nostre futur com a poble és una cosa gran, molt gran. Comprometre'ns ara i aquí per a fer possible aquest dret és tenir la força per a fer una petita cosa. Apostem per les petites per arribar així a les més grans. Ui, ara que me n'adono, el nostre malalt ja s'ha aixecat. On haurà anat. Demà desvetllarem el secret.