No penso dir massa paraules. Em remeto al meu post sobre l'arrogància. Aquella era política. Aquesta no sé com qualificar-la. Em vénen a la ment els mots del nostre himne: Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba.
Aprofitem, però, l'oportunitat encara que sigui trista per a retre homenatge al poeta que va crear el mite d'aquest pi com a arbre sagrat. La seva vida també va ser ben sacsejada i incompresa. Han volgut mutilar... un arbre, sí, un símbol, sí... Però mai de la vida no podran fer desaparèixer el nostre anhel més alt, diví? La nostra convicció més profunda i arrelada, com el pi que ha suportat l'insuportable, com el casal de nostre pàtria.
Així és que repetim ben fort el fina del poema:
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria. (Mn. Cinto)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada