AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Després del retorn a casa, potser fora bo recuperar la reflexió sobre algun dels valors que ens poden ajudar a arribar a ser un país lliure. En aquest sentit, crec que és essencial la confiança en nosaltres mateixos, com a poble i com a persones, sobretot.
Confiança que vol dir creure fermament que volem i podem aconseguir allò que ens proposem: ara per ara, fer la consulta. I, després, espaiet espaiet, anar dissenyant la nostra missió, visió i valors -qualitat al canto-. Doncs sí, per què no?
Entenc que els jutges i experts que estan redactant la carta magna és el que pretenen. Suposo que un cop enllestida, serà posada a l'abast de tothom perquè amb uns mecanismes raonables es pugui conèixer, criticar i consensuar i esdevingui així la nostra identitat compartida.
Vés per on, m'ha sortit una mena de petit full de ruta, unes quantes pistes de per on podem caminar. I és que aquest tema m'apassiona! Apassionada, Agnès? Des de quan? Si ets d'allò més calculadora, equilibrada, assenyada... D'on et ve aquest "desmelene"? Em ve de la bogeria per Catalunya i de la belleza d'una vida increïblement sorprenent.
Recopilem, que se me'n va la pinça. És vital creure en nosaltres mateixos, que no vol dir anar de guais del paraguai, sinó conèixer les nostres petites grandeses i les nostres moltes petiteses, acceptar-nos i perdonar-nos. Ah, i reconèixer les nostres possibilitats i posar-les al servei dels altres, o sigui, dels qui habiten, treballen, suen, estimen Catalunya: la nostra terra promesa.
Confiança que vol dir creure fermament que volem i podem aconseguir allò que ens proposem: ara per ara, fer la consulta. I, després, espaiet espaiet, anar dissenyant la nostra missió, visió i valors -qualitat al canto-. Doncs sí, per què no?
Entenc que els jutges i experts que estan redactant la carta magna és el que pretenen. Suposo que un cop enllestida, serà posada a l'abast de tothom perquè amb uns mecanismes raonables es pugui conèixer, criticar i consensuar i esdevingui així la nostra identitat compartida.
Vés per on, m'ha sortit una mena de petit full de ruta, unes quantes pistes de per on podem caminar. I és que aquest tema m'apassiona! Apassionada, Agnès? Des de quan? Si ets d'allò més calculadora, equilibrada, assenyada... D'on et ve aquest "desmelene"? Em ve de la bogeria per Catalunya i de la belleza d'una vida increïblement sorprenent.
Recopilem, que se me'n va la pinça. És vital creure en nosaltres mateixos, que no vol dir anar de guais del paraguai, sinó conèixer les nostres petites grandeses i les nostres moltes petiteses, acceptar-nos i perdonar-nos. Ah, i reconèixer les nostres possibilitats i posar-les al servei dels altres, o sigui, dels qui habiten, treballen, suen, estimen Catalunya: la nostra terra promesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada