La veritat és que pensava anar-me'n a dormir. Avui ha estat una jornada de reunió maratoniana que m'ha deixat extenuada. De fet, últimament em trobo força cansada. Tot i així, a casa hem fet una sobretaula llarguíssima, tot comentant com ens ha anat el dia a unes i a altres. Misteri...
I ara em disposava a apagar l'ordinador amb la recança de no haver publicat almenys una raó, però els vostres "m'agrada" a la pàgina, i especialment a la publicació "Avui estic de relax..." m'han pujat l'autoestima "facebokera" fns a límits insospitats.
No m'allargaré. Sé que tinc pendent els deures referits a les actituds per a créixer en llibertat interior, que no ho és tot, com em feu notar alguns de vosaltres. Però que és molt i molt important, creieu-me.
És l'aniversari del meu nebot, i ja us vaig dir que m'inspiraven molt les sortides que tenen els meus nebots, així és que per fer-vos enveja us diré que mai ningú no m'ha declarat un amor com el seu: "Tieta, t'estimo fins el cel".
Aquest és el meu bona nit especial per aquest vespre: us estimo fins al cel. Fins demà!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada