Diuen que l'esperança és l'últim que es perd. Per això, ens entossudim a demanar que se'ns deixi expressar el dret a decidir. A voltes, però, el desànim per la situació crítica que vivim ens paralitza i ens fa tirar la tovallola.
Lluny de nosaltres la por, no és pas una bona consellera. Sí que ho són la prudència, la creativitat, la tenacitat i sobretot lluitar perquè el trosset petit del món que és el nostre país es transformi. I això només pot passar si som capaços d'obrir les portes del nostre cor per anar a trobar l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada