La més genuïna "España de charanga y pandereta" es va mostrant en tot el seu esplendor, amb personatges també "de charanga y pandereta", que mouen els fils de les seves pròpies marionetes al so de no sé quin “cantar” ni quina "saeta". Rima i tot, vés per on!
I nosaltres fent de públic més o menys endormiscat, cridaner, histèric, fins i tot... Donant cops de puny a l'aire per a indignar-nos per la declaració desafortunada de no sé quin líder polític, o per les suposades entrevistes secretes encapsades en un llapis, o per les paraules que ens sulfuren d'un Jiménez de los Santos o de l'empresària del Madrid Arena. Per no dir la darrera de les notícies: es veu que hem de finançar la Feria de Abril: olé!
Mentrestant, altres s’estan acomiadant del Tito. I d’altres es preparen per a la canonització dels dos papes a Roma… I encara d’altres, com jo, hem tingut com una visió: hem vist el Carlos Fuentes, vestit de diaca, a l’aplec pasqual de Sabadell, sí, al de “Queremos opinar” de Intereconomia i que ara negocia la seva incorporació al 13tv.
I és que “la vida es una tómbola”, com cantava la Marisol? Potser sí per a l’"España de charanga y pandereta", però no hauria de ser així per a nosaltres que som un poble alegre, unit i combatiu? Ho som de debò? That is the question. Seria una bona raó per a la consulta, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada