Combatre l'integrisme. O milor, combatre la supèrbia. En qualsevol àmbit, en el polític, el religiós, el professional o el familiar. No sé si amb la consulta ho arreglaríem, perquè hi ha gent molt i molt tossuda, però, almenys, ho podríem intentar. En la mesura que exercir el dret a decidir sigui un plantejament democràtic, les dictadures, com ara les judicials, haurien de desaparèixer.
En alguna ocasió he parlat de la humilitat. Ja sé que no està de moda i que s'ha entès malament. No es tracta de donar-se cops al pit, o de fer-se fonedís i amagar el cap sota l'ala. No.
Es tracta d'escoltar l'altre, d'acollir-lo, de dialogar-hi i de deixar que allò que diu m'afecti. I, a partir d'aquí, amb senzillesa, jo pugui expressar el meu acord o desacord, el meu punt de vista sense menyspreu, sense jutjar-lo. Ah, i sense creure'm la millor ni l'única posseïdora de la veritat.
L'altre dia, per cert, vaig assistir a una conferència titulada "Educar en el asombro". I ens deien que això té vol a veure amb el reconeixement de la bellesa com a expressió de la bondat i la veritat. La supèrbia ens fa incapaços de meravellar-nos del que ens envolta. El pensament únic, també. Per què no deixem volar la imaginació? Potser llavors seríem més humans, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada