PERDONAR-NOS I PERDONAR

Potser trobeu a faltar el color. Jo també. Començava el dia una mica afectada per allò de la violència. Ja us he parlat de la pau en altres ocasions però potser hauríem d'aprofundir en el que significa.

La pau va més enllà de l'absència de guerra. La pau és un estat de benestar global que ens fa afrontar la vida, la de cadascú, des de la serenor -paraula que m'encanta, ja ho sabeu-. Que ens fa perdonar-nos i perdonar, donar gràcies i estimar incondicionalment fins i tot als que fan pintades a les façanes i trenquen finestres. Paradoxal, no?

FERMESA, SÍ. DURESA, MAI

Sembla que els ànims estan força alterats. Però la violència i el vandalisme no porten enlloc. Així volem construir el nou país? A cops de pintades que fan malbé el patrimoni i a cops de martell? Doncs jo no. A això no m'hi apunto.

Una bona raó per a poder fer la consulta és que tots hi tenim cabuda en la nostra nació. Fins i tot els qui no pensen ni com tu ni com jo. Fermesa, sí. Duresa, mai. Un bon consell.

NO A LES RETALLADES DEL CATALÀ

Acabava dient ahir que era engrescador construir un futur en llibertat i maduresa. Aquesta esperança sembla a voltes amenaçada per les retallades. La darrera a nivell lingüístic.

Volen canviar-nos el model escolar. Potser haurem de tornar a la meva època d'infantesa. A les acaballes de la dictadura teníem ja català amb un llibre sense lletra... Però la nostra història és plena de paraules.

Per més que s'hi entestin no ens podran fer callar.

INTEGREM LES DIFERÈNCIES

La pluralitat de pensaments, de projectes, d'iniciatives, fins de creences... ens enriqueix. I és que la independència no està renyida amb la inclusió de molts, amb els nascuts aquí i allà.

Voler decidir el nostre futur, voler gestionar el nostre país no vol dir uniformar, no vol dir pensament únic. Perquè tots som diferents. Integrar les diferències ens farà lliures i madurs. I això és engrescador. No creieu?

SUMEM

Tenir vida com a nació, de debò, sense complexos. Aquesta hauria de ser ara la nostra gran fita. I per això convé deixar les capelletes, els grups i grupets, els partidismes... Per a construir un nou demà ens hem de comprometre a fer de l'avui una oportunitat per a sumar.

Sumar és respectar, escoltar, dialogar, cedir, donar el braç a tòrcer que ja ens costa ja. Però val la vena. A què esperem? Tots hi tenim cabuda en una Catalunya unida des de la pluralitat.

PODER RESPIRAR EN LLIBERTAT

I després del dia gris, una jornada lluminosa, un cel blau esplèndid des de Sabadell. La vida batega amb força, malda per obrir-se pas malgrat els qui s'entesten en ofegar-la.

Una altra bona raó: poder respirar sense que algú em digui en quin tan per cent ho he de fer en català i en quin tan per cent, en castellà. Ah, perquè per si no ho sabíeu hi ha una manera catalana de respirar: la del qui ho fa tancant els ulls, sentint com l'aire omple els pulmons i deixant-lo anar a poc a poc, intensament.

ENCANT I SEDUCCIÓ

Avui el dia massa lluminós, climatològicament parlant no ho és, però no per això deixa de tenir el seu encant. Com poder decidir el nostre futur té el seu encant, perquè la vida està feta de mil i un colors, no només d'una escala de grisos o blanc i negre. I és que a la vida no tot són Rajoys ni Sánchezs Camachos. Sort en tenim, perquè seria molt trista, no? 

Una altra raó, o més aviat dues per a decidir: l'encant i la seducció.