AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. A mesura que s'acosta el 9-N, el cúmul de despropòsits que va sumant el govern espanyol i el partit que li dóna suport es multiplica com l'escuma. No sé on anirem a parar, no sé què passarà diumenge que ve. Però sí sé que Rajoy i els seus esbirros no podran dormir tranquils en tota la setmana. I, almenys, saber que l'insomni serà compartit, encara que per posicions radicalment diferents, ja sacia la meva adrenalina un xic alterada.
El Mariano s'ha cavat la pròpia tomba, com se sol dir, però no només a nivell personal o de partit, sinó d'estat. Ha cavat la pròpia tomba d'una Espanya desencisada i fragmentada que mira amb perplexitat fins on pot arribar la ineptitud i el menyspreu del seu govern.
Si ahir eren 10 personalitats estrangeres les que demanaven en un manifest que Deixin votar als catalans, avui les enquestes que donen la victòria a Podemos certifiquen un canvi d'època tant per a la història d'Espanya com per a la de Catalunya sense precedents.
A Madrid, fa un parell de dies ho tenien molt clar. Si vols saber què pensa la gent, pren el pols dels taxistes. I el que ens va portar fins a l'ave ho tenia superclar: "en Madrid va a ganar Podemos" i... "¿dónde pondrán la aduana para entrar en Catalunya? I ho deia bé, sense rintintin, amb un to de veu acceptable... Ecco, com estan les coses a la capital del "reino".
Ens espera una setmana d'infart, superemocionant... Un temps que hem d'anar conquerint minut a minut, sense defallir. Amb determinació ferma, sense desànims, amb la joia que dóna saber que la raó està de la nostra part. Els que ens espera no serà fàcil, ni serà ja, però serà. Aquesta la diferència fonamental respecte altres moments de la nostra existència soterrada com a poble.
Ara és l'hora d'exercir el dret democràtic a votar sobre el futur polític de Catalunya. És l'hora d'enarborar la senyera estelada de la llibertat i la justícia. L'hora de fer pinya entorn el país nou que volem construir.
Viurem lliures o morirem. Ara ens toca a nosaltres fer-ho possible. Sentim la terra, sentim el país, sentim l'emoció de ser lliures, de poder viure aquest moment en viu i en directe.
El Mariano s'ha cavat la pròpia tomba, com se sol dir, però no només a nivell personal o de partit, sinó d'estat. Ha cavat la pròpia tomba d'una Espanya desencisada i fragmentada que mira amb perplexitat fins on pot arribar la ineptitud i el menyspreu del seu govern.
Si ahir eren 10 personalitats estrangeres les que demanaven en un manifest que Deixin votar als catalans, avui les enquestes que donen la victòria a Podemos certifiquen un canvi d'època tant per a la història d'Espanya com per a la de Catalunya sense precedents.
A Madrid, fa un parell de dies ho tenien molt clar. Si vols saber què pensa la gent, pren el pols dels taxistes. I el que ens va portar fins a l'ave ho tenia superclar: "en Madrid va a ganar Podemos" i... "¿dónde pondrán la aduana para entrar en Catalunya? I ho deia bé, sense rintintin, amb un to de veu acceptable... Ecco, com estan les coses a la capital del "reino".
Ens espera una setmana d'infart, superemocionant... Un temps que hem d'anar conquerint minut a minut, sense defallir. Amb determinació ferma, sense desànims, amb la joia que dóna saber que la raó està de la nostra part. Els que ens espera no serà fàcil, ni serà ja, però serà. Aquesta la diferència fonamental respecte altres moments de la nostra existència soterrada com a poble.
Ara és l'hora d'exercir el dret democràtic a votar sobre el futur polític de Catalunya. És l'hora d'enarborar la senyera estelada de la llibertat i la justícia. L'hora de fer pinya entorn el país nou que volem construir.
Viurem lliures o morirem. Ara ens toca a nosaltres fer-ho possible. Sentim la terra, sentim el país, sentim l'emoció de ser lliures, de poder viure aquest moment en viu i en directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada