dissabte, 22 de novembre del 2014

MENÚ DEL DIA: MÉS POBLE I MÉS DEMOCRÀCIA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓA fiscals i mentides contraposem més poble i més democràcia. Les paraules les he robat de la carta que ja us he compartit, la del Quico al Rajoy. I és agosarat aquest xicot... Sort n'hi ha! Perquè així, les qui ens dediquem a recuinar plats, tenim la matèria prima per a fer-ho. Vegem, doncs, el menú d'avui!

Primer. Més poble... Un plat "variopinto", atractiu, amb ingredients d'allò més heterodoxes, desobedients i il.legals: una mica de participació, barrejada amb creativitat, iniciativa, pluralitat, multiculturalitat, amanida amb salsa de colors mil, de llengües diverses i d'amors múltiples... El gust... com el d'un petó que barreja la sal i el sucre, dos cristalls que convergeixen en el miracle d'una besada. Aquesta darrera expressió l'he manllevada -ai, ai, m'hauré d'anar a confessar...- d'un autor del qual us en parlaré en una altra ocasió.  

Segon. Més democràcia... Un plat exhuberant en les formes, irresistible, amb una barreja de tradició i postmodernitat: urnes, paperetes, cues llargues, il.lusió, emoció, contenció, sentiment... amb uns retocs de sí+sí, de revolució, de somriures vestits de groc... El gust... com el d'un frappé de mango amb una mica de "chile" picant... Explosiu. I cadascú que s'imagini el detonant de l'explosió, si no... la confessió serà llarga.

Setrill i fruiter - Carmela Pons
Postres. Tocaria sorbet, no? Suau, lleuger, que ajudi a pair. Podeu triar el que vulgueu: el típic de llimona, una mica àcid. Personalment, com que d'acideses ja en tenim cada dia, us recomano el de mandarina, que incorpora una dolçor que ens deixar un bon regust. Ah! I el cafè... Ja sabeu que em decanto pel ristretto, el de l'anunci. 

A Madrid no coneixen aquests plats. Concretem. El Rajoy no els coneix i prefereix menjar cada dia fiscals i mentides... Per això fa sempre aquesta cara de pomes agres, d'indigest crònic. El planyo, pobret. Déu tenir una úlcera d'estòmac bestial. 

Apa doncs! "A lo nostro": més poble i més democràcia. El poble persisteix en tots i en cadascú de nosaltres i la democràcia es fa efectiva cada vegada que podem decidir sobre allò que ens incumbeix. I com que Catalunya ens afecta d'allò més... no ens cansem de tastar aquest menú del dia. Entre nosaltres... fluixet... m'han assegurat que és molt sa... Dieta mediterrània pura i dura. Delizioso! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada