dimecres, 19 de novembre del 2014

L'HORA DELS TRANSGRESSORS INDIGNATS

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓA paraules lletges per "necias" -usurpació de funcions, malversació, desobediència, prevaricació-, oïdes d'alta freqüència, com els dofins, contràriament a "sordos". "Querella al canto". Pitjor no es podia haver fet. Una mostra més de l'Espanya que tant ens estima. I soportar ja hem soportat massa coses, i crec que l'aigua del got és a punt de vessar-se per complert.

"Hasta aquí hemos llegado". I no volem ser sords ni a la querella del fiscal general, ni, sobretot, al clam del poble català que vol, i ara amb més raó que mai, que el camí cap a la independència vagi avançant en les diverses etapes assenyalades pels experts. Concretament em refereixo a les cinc que dibuixa, per a després del 9-N, Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la UPF i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional: 
  1. unes eleccions al parlament
  2. la formació d'un govern previsiblement de coalició
  3. la construcció d'algunes estructures d'estat imprescindibles
  4. la proclamació de la independència
  5. el procés constituent

Tots som avui Artur Mas, perquè tots érem prou grandets fa 10 dies, justament, per a decidir lliurement si acudíem a votar per a manifestar democràticament com volem que sigui la Catalunya del futur. Per tant, tots hem prevaricat -aquesta paraula de per si ja sona fatal, no?- Tots hem usurpat funcions -de qui, de l'estat?- 


I tots, clarament, hem desobeït i desobeïrem qualsevol decisió arbitrària que arribi del govern espanyol o dels altres poders estatals pressionats per l'executiu. Així és que ja poden anar ampliant els espais per a empresonar-nos... I, de multes dineràries, ni ho somniïn que per això es queden a Madrid els diners que ens guanyem amb la suor del nostre treball. È una vergogna, com dirien els italians emprenyats quan les coses no van.

I jo que sóc tan bona nena, de debò... I tant bona fama que tenim arreu els catalans d'assenyats, prudents, vigilants i estalviadors. És clar que som tot això... però també arrauxats quan se'ns creuen els cables davant les injustícies que ha patit i pateix encara el nostre poble. 

Prou, volem marxar. Volem proclamar la república catalana dels transgressors de mena. Indignats envers un estat espanyol que no sap on va, ni qui és, ni res de res. Io me ne vado, e voi, venite con me? Avanti, prego!

Viurem lliures o morirem. Val més morir desobeïnt la legalitat injusta d'uns poders legislatiu, executiu i judicial arbitraris que viure fent la viu viu en un estat maltratador, com vaig llegir fa alguns dies, que "de tanto que te quiero te apuñego". I ara a proclamar la nostra autoinculpació per terra, mar i aire...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada