diumenge, 23 de novembre de 2014

I ARA... APUNTEM BÉ

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓCrec que no tindria mai bona punteria... Sóc molt patosa, almenys l'alter ego de l'Agnès... Les bales em fan por... Això comentava algú quan l'altre dia titulava en peu de guerra. Que al primer tret... apretaria a còrrer. I suposo que té tota la raó. Sóc poruca... En aquest i en altres temes. Què hi farem... Prefereixo tenir por a les armes... 

Quant a les idees, a poc a poc, avanço cap a la desinhibició. O potser hauria de dir cap a l'obertura de ment i de cor, conscient que no tinc tota la veritat sobre res, però que he de defensar el que crec i el que espero des de la veracitat. El camí de les 329 raons m'ha portat i em porta a ser cada dia més humil. I ja sé que això que dic no està massa de moda. Serà que les prepotències d'alguns -persones i institucions- m'han ajudat a escoltar més i buscar les possibles coincidències dintre de la pluralitat. 

I ja fa dies que em ronda, sabeu que amb l'Agnès compartim la mateixa fe, una frase que vaig sentir un cop i que m'ajuda tant a relativitzar els dogmatismes... fins i tot els meus. La dic en castellà perquè així la vaig aprendre: "Creer, creer, lo que se dice creer, como el café, café, sólo en Dios". Pues eso.

Torno a agafar el fil. No sé pas si tornes o el comences, reina. Estic dispersa, ho sé, però avui és diumenge... És festa! I una té ganes de respirar i de tancar els ulls i de pensar que, malgrat sigui temps de tardor... És probable que una nova primareva s'obri pas durant l'hivern proper. I que té a veure l'hivern, la festa, el cafè, Déu i la punteria. Ja veureu!

Del bloc Steps on art - LAMiUSE

El proper dimarts 25, el president desvetllarà incògnites pel que fa al camí a seguir en el procés cap a la constitució de la nova república catalana. Crec que ho farà amb claredat meridiana, com fins ara. I amb la gràcia d'estat. I espero que amb molt bona punteria. És de vital importància, després de l'èxit del 9-N i de les grans espectatives que tenim els catalans.

Ens trobem en uns dies d'una relativa calma, cap de setmana..., amb el bajón dopo querella, mirant una mica de reüll que fan uns i altres... Vigilants perquè no es colin més mentides piadoses que criminalitzen els qui les fan córrer amb l'objectiu que la gent de bona fe se les cregui i les repeteixi.

Per això, m'ha vingut com anell al dit, la frase que la Jana Abril ha publicat en el seu perfil de facebook. La podem aplicar a la vida social, política, institucional i personal també: I quan em torni la calma no miraré l'horitzó. Miraré el cel, miraré la terra. No vull entortolligar-me altra vegada amb la desil.lusió. Toquem, doncs, de peu a terra i apuntem bé. Ara és l'hora!