divendres, 14 de novembre de 2014

DOLÇOR EN EL TRACTE

Doncs arriba "lo prometido". Unitat en la pluralitat amb els nostres millors somriures dolços als llavis. I això, reina, que té a veure amb el tema seriós que ens ocupa, de caire polític... Doncs sí té a veure perquè podem fer el país nou des de l'acritud, el desànim, i el cinisme o bé des de la dolcesa, la delicadesa i la joia del cor.

La corrent de la dolcesa és quelcom que arriba a Catalunya per influència francesa. Una influència que arrenca al segle XVI, amb Francesc de Sales i que penetra de manera continuada fins al XIX. Noia, on vols anar a parar? Ens estàs parlant en xinès, no? De cap de les maneres, carissimi.

La dolcesa en el tracte vers l'altre és una actitud que prové del que podríem anomenar l'humanisme de l'amor, al qual tots, des de les nostres creences o increences, ens hi podem sumar. Perquè nosaltres pertanyem a aquesta humanitat que ahir, avui i demà recerca la felicitat individual i col.lectiva.

Dona - Cécile Veilhan
I com a poble lliure i sobirà volem ser feliços, volem respondre amb la dolcesa de la revolució dels somriures a qualsevol interpel.lació. Fins i tot a les que se'ns fan des de la duresa, el menyspreu i la ceguesa totals. Perquè aquesta és una de les nostres millors armes... I si, de tant en tant, fins ens surt un acudit, quasi sense voler... millor que millor.

Qui ha dit que els catalans som tan i tan seriosos que siguem incapaços d'esbossar un somriure dolç per a riure'ns fins de nosaltres mateixos? No som edulcorats o nyonyos, això no, de cap de les maneres...

Avui us deixo amb un fragment de l'arxiconegut "Poema de bon matí" d'Olga Xirinacs. No importa que sigui el vespre, o la nit... Sempre pot renéixer, a qualsevol hora, el somriure dolç de la nostra vida, encara que la tristesa per la pèrdua d'algú molt estimat ens colpegi l'ànima i el cor. Ep, no ens posem tristos. 

També per la Catalunya nova tots els moments són i seran bons per a somriure a propis i a veïns.

Poema del bon matí,
el de les coses petites,
la paraula que comença
i també el primer somriure.
Poema del bon matí,
el de les coses petites,
que s'acabarà i que torna,
que ens porta el goig i ens fa lliures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada