dimarts, 4 de novembre de 2014

DEMÀ ÉS ARA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓEl constitucional ens ha tornat a donar pel c... sac -ja sabeu que sóc molt fina-. Era previsible, d'altra banda. Però una, ingènua, sempre espera que les persones tinguin la capacitat de repensar les decisions. I no és el cas, no ha estat així.

Una altra vegada tenim la pilota al nostre camp. I hem de jugar-la de la millor manera possible. El 9-N no és, doncs, cap punt d'arribada, sinó el punt de partida d'una nova manera de reivindicar-nos com a estat. Passi el que passi, no hi ha volta de full. I, tal com deia ahir, ens hem de deixar orientar per aquells que més hi entenen. És de vital importància confiar els uns amb els altres. 

Precisament avui ens arriba el darrer anunci de la campanya Ara és l'hora: "Votaré per tu". Molt emotiu. Per qui podem votar? Alguns de vosaltres ja ho heu expressat. I em fa pensar molt i molt. Perquè demà és ara. I això ens ho hem de creure i ho hem de defensar a tort i a dret.

Us escric des d'Andorra. Un país que des de l'estiu passat em porta molt bons records "nocturns". I tot i que estic una mica enyorada i mandrosa, o potser, més aviat cansada, no em puc resistir a compartir un cop més pensaments, reflexions i passions. Molt escaients en aquesta hora que ens toca viure. 

lliuralmon - Marcus
I parlant de passions, potser fora bo anar a buscar bones raons per a poder fer la consulta o el procés participatiu o el que sigui en els nostres autors de tots els temps. Us convido a fer nostres aquests versos de Josep Carner. Les seves paraules d'ahir es fan ara i demà. I, per cert, jo votaré per Carner:

Déu nos do ser catalans,
gent de bella anomenada,
la millor cosa del món:
vella rel i fresca saba.

Déu nos do la gosadia
de la sang independent,
i aquesta ànima difícil,
i aquest llavi malcontent.


Ara és l'hora de seguir dempeus i de no perdre l'esperança. És l'hora de lluitar fins a desgastar-nos per al bé de la Catalunya lliure i sobirana que tots desitgem. L'hora de tenir la gosadia de la sang independent.

Perquè viurem lliures o morirem. Des de l'ànima difícil, inconformista. Des del llavi malcontent i denunciador de les injustícies que pateix el nostre poble. Lliures de vella rel i de fresca saba. Demà és ara. Qui ho dubta?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada