TEMPS DE DECIDIR

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Diuen els experts que aquesta onada reivindicativa dels drets dels pobles a la secessió és una cosa dels últims 25 ó 30 anys a molt estirar...

I que ens tocarà lluitar molt i molt per a reivindicar allò que nosaltres creiem que des de fa 300 anys se'ns va arrabassar. El combat, com aquell que diu, tot just acaba de començar...

I mentre baixava d'Andorra, al capvespre, enmig de la foscor a la terra i de la resplendor al cel, amb una lluna plena que enamorava, pensava: i com serà això? Com?

Les paraules del president Mas també ressonaven una i altra vegada al compàs de las rodes clavades arran de terra: aprendre a governar la incertesa... I com serà això?

La música de fons que acompanyava el retorn a casa era una mena de pupurri ben variat: molta cançó romàntica i alguns versos musicats d'Antonio Machado...

I una barreja de melangia i de paraules d'amor i de mots enigmàtics martellejaven la meva ment i el meu cor:

"Todo pasa y todo queda. 

Pero lo nuestro es pasar.

Pasar haciendo caminos.

Caminos sobre la mar".

Temps d'incerteses, temps de dols, temps de recances, temps de lluites, temps de cansaments, temps de passar, temps d'obrir nous camins... Temps i més temps. El que Déu ens concedeixi.

Demà serà temps de decidir... per uns... Per nosaltres, per tu i per mi, també. I tota decisió hauria de passar per aquest tamís: Viurem lliures o morirem.