AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. El títol d'avui me l'ha servit en safata el meu nebot de 9 anys. "Vinga, em va dir en un super, ahir a la tarda, després que havia tingut en braços les seves germanes més petites, agafa'm! És un joc de confiança, tieta". I mentre ho deia es deixava caure enrere amb la seguretat absoluta, si és que existeix, que no el deixaria caure a terra. I, efectivament, el cercle de la confiança s'havia acomplert satisfactòriament perquè no el vaig trair.
Confiances i complicitats
I el meu nebot és un nen, i jo sóc adulta -encara que a vegades em faci nena- i ell té la seva vida i jo tinc la meva... I la seva història estarà marcada per vivències, en part compartides amb mi, i en part, divergents. I... les diferències són i seran múltiples i les coincidències, doncs, vés a saber, però l'important és que existeix entre nosaltres un lligam fet de confiances i de complicitats que, passi el que passi, ens faran estar relligats en i des de la diversitat.
Es veu per on vaig, oi? Sóc d'una evidència... I d'una pedagogia... Ja em perdonareu. Tenia ganes de parlar de tot plegat.
Les lectures del que va passar ahir amb la reunió maratoniana del president i dels seus socis són hiperdiferents: per uns, Mas s'ha plegat a les exigències de certs partits, i, per altres, el d'ahir va ser un autèntic exercici d'equilibri per a no trencar la unitat. Secondo me, simplement s'ha jugat una partida en la qual la confiança, des de les més radicals, en alguns casos, divergències, ha triomfat. I no cal dir, la complicitat.
Per un projecte comú
I és que tot és possible quan hi ha un projecte comú. Ja sabeu que m'agrada aquesta expressió. Un projecte que després tindrà els seus colors i matisos segons les ideologies de cada tendència política. I és que tot està per fer quan la voluntat de tots és no trair el poble de Catalunya que, ara sí, ha posat tota la seva confiança en els seus representants per a tirar endavant la fita de poder votar el proper 9 de novembre.
Aquest matí, els alcaldes de 920 municipis catalans s'han aplegat a la Plaça Sant Jaume per a entregar les resolucions municipals que donen suport a la consulta, aprovades les dues darreres setmanes. Crec que no hi ha res més a dir. Mireu les fotos. Una imatge val més que mil paraules. Qui tingui orelles, que escolti, i ulls, que hi vegi. Encara que alguns en tenen, però no escolten ni veuen. Què hi farem...
Cridats a humanitzar el món
El d'ahir també va coincidir amb la publicació de la Nota dels bisbes de Catalunya sobre el moment actual. Es tracta d'un text extremadament prudent, però necessari. Pels catòlics catalans, és important saber que els bisbes estan al costat del poble català i que la implicació dels catòlics en la vida social i política del nostre país no és arbitrària. Ans al contrari, és una exigència evangèlica precisament per la confiança i la crida que Déu ens fa "a promoure la pau, el respecte a les persones, el desenvolupament humà integral i els drets humans, així com a tenir una cura especial pels més pobres i els més febles de la societat".
Ara la pilota, per seguir amb el símil del joc, està en l'equip contrari. Restem a l'espera de la reacció de Mariano i "sus muchachos". La podem imaginar perquè són tan previsibles... Però sí o sí han de moure fitxa. Això ens demana calma i prudència. I aguantar la mirada, amb fermesa i decisió.
Ara és l'hora
Ara és l'hora d'anar endavant perquè el projecte comú que tenim entre mans bé s'ho val. És l'hora de fer-ho junts des de la complicitat que respecta, tolera i fins valora la diferència. L'hora, sobretot, de no trair el joc de confiances que anem teixint entre el poble i els seus representants. L'hora de fondre'ns amb la terra i els seus habitants.
Ara és l'hora de recordar que el poble persisteix en tots i cadascú de nosaltres. Perquè viurem lliures o morirem. El misteri es va desvetllant a poc a poc en una albada feta d'anhels i d'esperances. Jo també em vull fondre, des de la fragilitat i la vulnerabilitat i el respecte absolut, sagrat?, amb els qui compartiu el mateix projecte amb matisos diversos. Només per haver tingut la sort de coneixeu-us ja ha valgut la pena. Mille grazie e un baccione forte per tutti voi. Siete veramente un dono di Dio.
Les lectures del que va passar ahir amb la reunió maratoniana del president i dels seus socis són hiperdiferents: per uns, Mas s'ha plegat a les exigències de certs partits, i, per altres, el d'ahir va ser un autèntic exercici d'equilibri per a no trencar la unitat. Secondo me, simplement s'ha jugat una partida en la qual la confiança, des de les més radicals, en alguns casos, divergències, ha triomfat. I no cal dir, la complicitat.
Per un projecte comú
I és que tot és possible quan hi ha un projecte comú. Ja sabeu que m'agrada aquesta expressió. Un projecte que després tindrà els seus colors i matisos segons les ideologies de cada tendència política. I és que tot està per fer quan la voluntat de tots és no trair el poble de Catalunya que, ara sí, ha posat tota la seva confiança en els seus representants per a tirar endavant la fita de poder votar el proper 9 de novembre.
Aquest matí, els alcaldes de 920 municipis catalans s'han aplegat a la Plaça Sant Jaume per a entregar les resolucions municipals que donen suport a la consulta, aprovades les dues darreres setmanes. Crec que no hi ha res més a dir. Mireu les fotos. Una imatge val més que mil paraules. Qui tingui orelles, que escolti, i ulls, que hi vegi. Encara que alguns en tenen, però no escolten ni veuen. Què hi farem...
Cridats a humanitzar el món
El d'ahir també va coincidir amb la publicació de la Nota dels bisbes de Catalunya sobre el moment actual. Es tracta d'un text extremadament prudent, però necessari. Pels catòlics catalans, és important saber que els bisbes estan al costat del poble català i que la implicació dels catòlics en la vida social i política del nostre país no és arbitrària. Ans al contrari, és una exigència evangèlica precisament per la confiança i la crida que Déu ens fa "a promoure la pau, el respecte a les persones, el desenvolupament humà integral i els drets humans, així com a tenir una cura especial pels més pobres i els més febles de la societat".
Ara la pilota, per seguir amb el símil del joc, està en l'equip contrari. Restem a l'espera de la reacció de Mariano i "sus muchachos". La podem imaginar perquè són tan previsibles... Però sí o sí han de moure fitxa. Això ens demana calma i prudència. I aguantar la mirada, amb fermesa i decisió.
Ara és l'hora
Ara és l'hora d'anar endavant perquè el projecte comú que tenim entre mans bé s'ho val. És l'hora de fer-ho junts des de la complicitat que respecta, tolera i fins valora la diferència. L'hora, sobretot, de no trair el joc de confiances que anem teixint entre el poble i els seus representants. L'hora de fondre'ns amb la terra i els seus habitants.
Ara és l'hora de recordar que el poble persisteix en tots i cadascú de nosaltres. Perquè viurem lliures o morirem. El misteri es va desvetllant a poc a poc en una albada feta d'anhels i d'esperances. Jo també em vull fondre, des de la fragilitat i la vulnerabilitat i el respecte absolut, sagrat?, amb els qui compartiu el mateix projecte amb matisos diversos. Només per haver tingut la sort de coneixeu-us ja ha valgut la pena. Mille grazie e un baccione forte per tutti voi. Siete veramente un dono di Dio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada