FEM UN PAS ENDAVANT: SOM-HI

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Després del descans d'ahir, és un dir, és clar, el post d'avui, en principi havia de ser més reposadet. Però les paraules de la Soraya sobre els escenaris i el president Mas han encès una mica la guspira del meu cervell un tant... matxambrat... o, millor dit, revolucionat per col.lisions hormonals que ara serien complexes d'explicar. Estic al voltant dels 50. Potser amb això ja ho dic tot, no? 

I ja ens argumentaràs, Agnès, que tenen a veure els escenaris, el president i el teu cervell premenopàusic. Bufa, costa de pronunciar i tot. En primer lloc, tan de bo que tot plegat ens provoqués un somriure per sota el nas o fins més eloqüent i tot. Convé treure ferro a les situacions vertiginoses que es van succeint els darrers dies. I tant que sí. I si, a més, les contemplem des d'una "cuarentona" nervi, com jo, ara mateix... la cosa puja de to. És broma, carissimi, "al mal tiempo, buena cara".

A part que "de mal tiempo", rien de rien, no? M'ensumo que el president sap molt i molt cap a on va. I que la resta estan i estic, m'incloc, una tant out, fora de joc. Per això no em voldria perdre ni un punt, què dic, ni una coma, ni us respir, ni un moviment de celles... No fos cas que em desaparegués el fil conductor del desconegut que anem construïnt.

Apa, noia, que els qui perdem el fil som nosaltres, lectors astorats i perplexos per les teves revelacions personals i per intentar lligar-les... Amb la consulta, potser? Amb el govern espanyol, que no ho vol aparentar, però està "más perdido que un pulpo en un garage"? I amb la resta de mortals que anem movent el cap a dreta i a esquerra com si seguíssim un partit de tenis?

I si per postres ens dediquéssim a visualitzar 20 vegades el quasi plor del Junqueras, homenot fornit amb barba, podem passar de la comèdia a la tragèdia en un obrir i tancar d'ulls. I és que això de voler ja, ara i aquí, el què de la independència és d'un sentiment...

Bromes a part, sí que aquest temps convuls que ens toca viure és la mar d'emocionant, trepidant... I "para muestra un botón". El primer dia d'obertura d'inscripcions per a ser voluntari de la consulta alternativa, va prenent aquest nom, s'ha arribat ja al 30% dels necessaris. I és que no ens ho han de demanar dues vegades. El full de ruta, com afirmen alguns analistes, es va complint inexorablement. 

Així és que, Soraya, la nostra és una obra teatral d'intriga, de suspens... But els escenaris són clars i catalans. Ara mateix la propera representació serà a Barcelona, a la Plaça Catalunya, el proper diumenge 19 d'octubre a les 12.30h. El títol, Fem un pas endavant. 

I el repartiment comptarà amb actrius i actors de la talla de Carme Forcadell, Muriel Casals, Carme Sansa, Eduardo Reyes, Lluís Llach... entre d'altres. Ah, i el públic omplirà la sala-plaça de gom a gom, però si vols que et reservin un lloc a la fila zero, encara hi ets a temps. 

Ara és l'hora d'enfilar aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. És l'hora d'assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. L'hora de tenir a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la.

Ara és l'hora de posar-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. És l'hora de cridar qui som i que tothom ho escolti. L'hora de vestir-se com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible. (Miquel Martí i Pol)