diumenge, 26 d’octubre de 2014

EL TESTIMONI DEL GUILLEM: SENZILLAMENT PRECIÓS

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓGuillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística... I també per la justícia social, pels drets humans, en contra de la pobresa, dels desnonaments, de l'atur, de l'homofòbia...

Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent. Està en cada racó del seu País, que amb tota l'alegria del món, aspira a la seua llibertat. (fragment de la Carta de la Carme Salvador i del Guillem Agulló)

Que uns pares puguin recordar d'aquesta manera el seu fill estimat... és senzillament preciós. Com senzillament diferent és el meu post d'avui: sentit, familiar, exquisit (no per qui l'escriu, sinó pels protagonistes: un fill i uns pares orgullosos d'ell i de la seva causa).

El Guillem Agulló i Salvador era un jove valencià nascut a Burjassot el 1974, militant a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, i al moviment antiracista i antifeixista Skinheads Against Racial Prejudice. La matinada de l'11 d'abril de 1993 va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada a mans d'un grup de joves constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich". 

Els familiars i les organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia nacionalista espanyola. Tots els partits polítics van condemnar els fets, menys el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española. Finalment es va declarar culpable a un dels nois que dels 14 anys de pena en va complir només 4. Així són les coses.

Fa uns dies els insults i la violència es van tornar a repetir amb motiu de la celebració de la processó cívica a València per part de col.lectius amb simbologia nazi. Qui i on són la gent d'ideologia nazi que avui tan agrada d'usar al PP i al PSOE?


Per què confonem el personal, senyors Rajoy i Iceta, qualificant de nazis els qui no pensen com vostès? Mai se m'acudiria a mi qualificar-los de nazis, tot i que potser arguments no me'n faltarien, davant de certs comportaments i paraules emprades per vostès d'un autoritarisme que fa esfereir. 

Si us he de dir la veritat, no hi estava jo massa posada en tota aquesta reivindicació dels Països catalans. Gràcies a persones com el Quico Romeu, divulgador incansable de les peripècies dels nostres germans de llengua em vaig posant al dia. Per cert, us recomano un article seu molt suggerent que convida a pensar en un futur federat per als Països catalans. 

Ara és l'hora de descobrir la presència del Guillem i de tants companys, presents avui en el poble que defensa la justícia social i lluita contra la discriminació, la pobresa i els desnonaments. És l'hora d'homenatjar-los en la gent que estima la llengua comuna, la cultura, la música, tot allò que ens identifica com a Països catalans.

L'hora d'escriure cartes d'amor de pares i d'amants que recorden els seus estimats morts per la llibertat i de dir amb ells... Quina sort haver-los tingut entre nosaltres.

El Guillem i els altres màrtirs de la terra ja han fet seu el nostre lema: Viurem lliures o morirem. I viure en llibertat vol dir conjugar el verb estimar en la multiplicitat de variants dialectals de tots els Països catalans. Perquè la diversitat en si mateixa és molt i molt romàntica.