AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Divendres, 31 d'octubre: falten 9 dies per a la consulta... Així és que potser que comenci a fer un novenari... I m'encomani a santa Rita, patrona dels impossibles... Ni ella, però, ni el Pare etern, han pogut fins ara amb l'equipo A del Rajoy... Així és que els simples mortals que som nosaltres... ni os lo cuento.
I la Soraya avui a la roda de premsa... tan pocasolta i amb una rialla ben cínica quan una de les periodistes, no menys cretina, li preguntava sobre si deixarien al president Mas que campés a sus anchas quan cada tres per quatre incompleix la legalitat espanyola. Quina pregunta i cara de pomes agres hagués hagut de posar jo, magnífica periodista donde las haya, en preguntar-li quines mesures punitives pensaven usar contra el ministre de l'interior que va de mentider per la vida.
Ep! Ànims! Cuéntame que te pasó! Espero que anys a venir ho puguem explicar a les generacions que encara han de néixer... Lo que pasó. El que vam haver de passar per a ser independents. Se'ns demana encara una bona dosi de creativitat, molta paciència i, sobretot, don't worry, be happy...
Internacionalitzar el procés és vital, és el camí... Ahir ens ho deia Hilari Raguer, glossant la figura de Carrasco i Formiguera. Totes les iniciatives pacífiques i festives i persistents seran benvingudes. Totes. Fins les més petites o insignificants als ulls dels prepotents. I n'hi ha tantes... I de tan bon fer... Deia el mestre Savall, en la carta de renúncia al premi nacional de música, citant Dostoievski, que la bellesa salvarà el món.
I la bellesa està feta de petits projectes, de petits esforços -si encara no l'heu vist, us enllaço el vídeo Un llarg recorregut del Quico Romeu, il.lustratiu del que intento dir-, de petites iniciatives que ens fan tastar -per a mi, és així, no me n'amago- una mica d'eternitat. I l'eternitat és gran, molt gran, immensa, tots hi cabem, tots, petits i grans. No havíeu cantat de petits A tu, que més lluny de la mar i del sol...
Crec, sincerament, que a partir d'ara ens tocarà practicar la no violència activa més que mai. I me n'he anat a beure al mestre d'aquesta manera de ser, de fer i de viure: Mahatma Gandhi. I he trobat aquestes dues perles. Una referida a això mateix que comentava: Quasi tot el que es realitzi serà insignificant, però és molt important que es faci. I l'altra que dóna cos al títol del post: Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat humana, cap tirania pot dominar-lo.
Ara és l'hora de la desobediència pacífica a les lleis injustes contràries a la dignitat del nostre poble. És l'hora de combatre amb les armes de la pau i la serenor la tirania opressora que ens vol dominar. L'hora de fer patent la bellesa de les petites coses que salvaran el món.
Viurem lliures o morirem. Es pot morir per la terra? Es pot anar morint desgastant la vida per un bé major. O... fem-ho més amorós: celebrem la llibertat d'emmudir perquè els petons ens tapin la boca. Fan ganes de posar-s'hi, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada