dissabte, 27 de setembre de 2014

UN DIA EMOCIONANT, EXCITING, ECCITANTE

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Emocionant el dia. No dic històric, ni transcendental, ni solemne. Senzillament, an exciting day, una giornata emozionante o eccitante. Les paraules no són meves, sinó d'un bon amic. I és que vivim jornades intenses, molt i molt intenses, plenes de l'emoció de la primera vegada, del "per fi ha arribat", del "ho hem aconseguit", del... "que nos quiten lo bailao". De l'Ara és l'hora, en definitiva.

Dies irrepetibles
Dies per a gairebé no perdre'ns ni una gota del temps que tenim la sort d'acompanyar. Dies per a esgarrapar fins l'últim segon d'un esdevenir de situacions úniques, memorables, irrepetibles. Altres compatriotes els haguessin volgut tastar. Els compartim de cor amb ells amb la memòria agraïda, que no és només un simple record, sinó que actualitza els seus esforços, les seves reivindicacions, les seves lluites i les seves conquestes, sense les quals no haguéssim arribat fins el matí del dissabte 27 de setembre de 2014.


Així comença
Es convoca la consulta sobre el futur polític de Catalunya que tindrà lloc el dia 9 de novembre de 2014. Aquest és el contingut ras i curt de l'article 1 del decret signat pel president Artur Mas, en virtut del qual es fa efectiu que els ciutadans de Catalunya puguin exercir del dret a decidir el futur polític de Catalunya segons els principis de legitimitat democràtica, pluralisme i legalitat.

A la sala Verge de Montserrat
L'acte curosament preparat dintre i fora del camp, podríem dir. Hi ha molts detalls, és clar. Però cadascú es fixa en aquells que li són significatius. I jo em fixo en el nom de l'espai del Palau de la Generalitat on s'ha signat el decret: la sala Verge de Montserrat.

Ah, com es nota la deriva religiosa, Agnès, que li vols donar a l'assumpte. I no només religiosa, sinó afectiva, per molts motius. A vegades els astres es confabulen per a fer coincidir, en aquest cas, la Verge bruna amb moments personals i institucionals de gran i de petita volada. 

Sota l'esguard de la patrona de Catalunya, el president i els qui l'acompanyaven han "teatralitzat" -per no dir escenificat, que ja està molt usat- la signatura. Parafrassejant una de les estrofes del Virolai de Mn. Cinto, si amb vostre nom començava nostra història, ara a la vostra protecció encomanem les aspiracions de llibertat del nostre poble. 

I, en el terreny més afectiu, fa un parell de dies m'explicava algú que seria capaç de posar-se damunt del llit dels seus pares, davant d'un quadre de la Mare de Déu de Montserrat, per a demanar la dolça companyia d'un àngel de la guarda despistat que volia desconnectar. Tot plegat misteriós. Però no té un cert misteri el que hàgim pogut arribar fins aquí i veiem convocada la consulta? Per a mi, sí. Ecco.

Rajoy a quilòmetres, Soraya rallada
I tot això mentre el Rajoy tornava de la Xina. Boníssima aquesta coincidència. No sé si haurà portat el "mantón" que cantava la sarsuela. Ma, una enrabiada monumental, segur que sí. A aquestes alçades se li ha acudit recórrer els 8 mil 8 cents quilòmetres de distància que separen Pekín de Barcelona. Massa tard, no? 

I pel que fa a la Soraya... Què direm. Que s'ha tornat a disparar el dispositiu de muñeca de famosa i com que la pobre va sortir defectuosa de fàbrica, ben rallada, no hi ha manera de fer-la callar: "la consulta no se celebrará porque es inconstitucional". O sigui, "siempre me dices lo mismo, tus palabras no puedo olvidar".

L'hora de l'emoció
Ara és l'hora de decidir quin volem que sigui el futur polític de Catalunya. És l'hora de portar fins a les darreres conseqüències el lema de la campanya: Tu decideixes. L'hora de viure l'emoció de cada instant com si fos el darrer de la nostra dependència i el primer de la nostra independència: exciting, no?