AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Començo a escriure el post a les 17.14 del dia abans. Sembla fet expressament. Jo crec que els astres s'ha confabulat per a treure'm d'altres cabòries i escriure aquest regal del cor que us deixo avui, senzill, auster, gens triomfalista, serè.
Res de queixes, ni de plors, ni de res que soni a retret, a incomprensió... Preparem-nos per la festa del sobiranisme a Catalunya i a tots els altres territoris dels Països Catalans.
Serà la Diada definitiva? Tan de bo. Ja sabeu el que penso. L'independentisme del cor ningú no ens el podrà prendre mai i el dels papers, com diu un bon amic, és el que ens falta fer. Guanyarem! Tan de bo!
Ara és l'hora de sortir al carrer, de ser ferms i insistents en les nostres reivindicacions. De restar units per un país nou. És l'hora de dibuixar la Catalunya de demà: la Catalunya lliure, neta i carregada de raó. La Catalunya de la Meditació última:
Ara és l'hora de dir que el poble persisteix
en les cases bastides on no hi havia cases,
en els arbres que creixen on no hi havia arbres,
en les noies que estimen per primer cop,
en tot allò que comença.
Ara és l'hora de dir,
ara és l'hora de recordar que el poble persisteix
en tots nosaltres,
en cada un de nosaltres,
i que tot allò que hem fet
i tot allò que hem desitjat
és l'essència mateixa del poble
indestructible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada